Els àrabs del mar, de Jordi Esteva

Títol: Els àrabs del mar

Autor: Jordi Esteva

Editorial: Brau Edicions

Any d'edició: 2008

El subtítol del llibre ens dóna més informació: Seguint l'estela de Simbad: dels ports d'Aràbia a l'illa de Zanzíbar. Així doncs, queda clar que és un llibre de viatges però, segons el meu parer, aquesta etiqueta es queda curta perquè, si bé la base del llibre són dos viatges fets per l'autor, el contingut va molt més enllà.

El llibre està dividit en dos blocs, un per cada viatge. El primer viatge va ser el 1977, inicialment al sud del Sudan, el que actualment és Sudan del Sud, amb la intenció de fer algun reportatge sobre el dinkes. Un cop allà, l'autor canvia d'idea i comença a pensar en un nou projecte que l'atrau molt més: trobar les pistes dels àrabs del mar. I qui són aquests àrabs del mar? Doncs els que apareixen a les pel·lícules de Simbad que l'autor va veure de nen a l'improvisat cinema d'estiu del poble on estiuejava, és a dir, aquells pobles de la península aràbiga que en lloc de travessar deserts a lloms de camells i dromedaris guiant caravanes van llençar-se a navegar per l'oceà Índic, aprofitant-se del seu coneixement del cicle monsònic. D'aquesta manera, aquests àrabs van establir un imperi comercial des de les costes de l'Àfrica Oriental fins a la Xina, passant per l'Índia. La recerca d'aquests àrabs el porta fins a Suakin i d'allà al Iemen del Nord, per tornar al Sudan i acabar a Egipte.

Per diferents circumstàncies, el projecte queda aturat i l'autor el reprèn el 2002, any en què fa el segon viatge i es trasllada al Soldanat d'Oman, la suposada pàtria de Simbad, per seguir la recerca dels àrabs que vivien del mar. Per fer-ho, visita els ports més importants del país (Mascat, Sohar i Sur), la ciutat de Salalah, al sud del país, i Kumzar, a la península de Musandam, porta de l'estret d'Ormuz. Durant la seva estada, l'autor parla amb antics mariners, entre ells un membre de la tripulació del Sohar, rèplica d'un dhow del segle XIX utilitzat pel britànic Tim Severin per navegar des del Sultanat fins a la Xina, i constata la força vinculació que hi ha entre aquests homes i la costa de l'Àfrica Oriental, que és la següent destinació. Allà visita Mombasa, Zanzíbar i Pemba, entre altres llocs, on encara avui dia es troben restes de l'imperi comercial creat pels omanites (com es veu a Paraiso, d'Abdulrazak Gurnah). Val a dir que l'autor té una certa planificació del viatge però s'adapta contínuament a les situacions i a les persones que troba, cosa que li permet visitar llocs i conèixer gent molt interessant i això dóna una visió molt més àmplia d'aquesta part de món.

Abans he dit que considerar aquest llibre com un llibre de viatges no li fa justícia perquè és molt més. L'autor parla i visita algunes de les restes de les civilitzacions més antigues del món (el bíblic regne de Sabà, la pressa de Marib o les tombes de Bat) però també parla de la història més recent de la zona, de les llengües que encara avui es parlen a algunes zones d'Oman i sobretot de la gent, una gent que ha canviat el seu mode de vida en poc temps. Si la nostra Mediterrània és una cruïlla de civilitzacions des de fa molt de temps, els monsons van convertir l'Índic en una veritable autopista per a tota mena d'intercanvis i els àrabs del mar en van ser els usuaris més avantatjats.

Vull aclarir que fa temps que coneixia aquest llibre però no el vaig comprar al seu moment. L'he adquirit fa poc i, com que conec una mica el Golf Pèrsic, tenia molts punts per agradar-me. M'ha semblat un llibre dens a vegades (molta informació) però completament excepcional. Jordi Esteva passa a la llista d'autors a seguir.

Época de migración al Norte, deTayyeb Saleh

Títol: Época de migración al Norte

Autor: Tayyeb Saleh

Editorial: Alcor

Any d'edició: 1990

Abans de res cal dir que estem davant d'una d'aquelles novel·les que apareix, com a mínim, a dues llistes de grans novel·les, a saber, a la de les millors novel·les escrites en àrab i a la de les millors novel·les africanes. El seu autor també apareix a les llistes dels millors escriptors en àrab i dels millors escriptors africans.

La pregunta és: de veritat s'ho mereixen, tant el llibre com l'autor? I la resposta és un rotund sí.

La novel·la és una mena de joc de miralls. El nostre anònim narrador torna al seu poble, l'imaginari Wad Hamid, situat a la zona on el Nil no discorre de sud a nord, sinó que ho fa d'est a oest, després de 7 anys a Anglaterra on ha fet un doctorat en literatura anglesa. El poble està més o menys igual però hi ha un nou habitant que ell no coneix, en Mustafà Said, qui, com ell, també va anar a estudiar a Anglaterra, en el seu cas economia i que va arribar al poble quan va marxar-ne el narrador. Mustafà té dona i dos fills i, contribuint al desenvolupament de la regió, s'ha guanyat el respecte dels seus veïns malgrat el misteri que envolta la seva persona.

Entre tots dos, que podrien ser la mateixa persona amb vint anys de diferència, es forja una gran amistat i complicitat. Tots dos són sudanesos, musulmans, àrabs i africans, i tots dos han passat una part de la seva vida a Anglaterra, societat europea, cristiana i freda, de manera que poden comparar els dos estils de vida i, a més, comparteixen el fet que van ser considerats com els exòtics i rars exemplars de persones cultes que provenen d'un entorn endarrerit culturalment i socialment.

Però Mustafà Said té diversos secrets que no comparteix amb el seu amic. Només quan desapareix arrossegat pel riu durant una crescuda, el seu amic comença a explorar qui era realment el difunt. Un dels secrets està guardat sota pany i forrellat a la casa del difunt: una biblioteca. L'altre forma part del passat de Mustafa Said. A més a més, el narrador s'ha de fer càrrec de la vídua i dels fills del desaparegut i la cosa acaba de manera tràgica.

Al llibre hi trobem molts temes: la lluita entre Orient i Occident, la colonització i la descolonització, la religió, el sexe. Cal dir que alguns personatges parlen obertament de sexe, fins i tot amb una dona, mentre beuen alcohol, imatge completament trencadora de la que tenim de l'Islam. També es parla de la mutilació genital femenina, posant-la en dubte, fet que devia ser poc habitual a l'època en què va ser escrit el llibre i dintre de la societat que reflectia. De fet, el llibre ens ensenya una societat musulmana força diferent de la imatge que en podem tenir per altres bandes.

I tot això, escrit amb un estil exquisit i molt poètic. Una gran història que mereix ser més coneguda. Em sembla que mai s'ha traduït al català i les dues o tres edicions en castellà estan més que descatalogades...

Fills del Nil, de Xavier Aldekoa

Títol: Fills del Nil
Autor: Xavier Aldekoa
Editorial: Ara Llibres
Any d'edició: 2017

En aquest cas, abans de parlar del llibre, primer cal parlar de l’autor per entendre què ens trobarem a les seves pàgines (extret del web de l’editorial):

Xavier Aldekoa (Barcelona, 1981) és periodista, corresponsal de La Vanguardia a l’Àfrica i realitzador de reportatges de televisió per a diferents mitjans. En els últims anys ha cobert múltiples conflictes socials a Somàlia, la República Democràtica del Congo, el Sudan del Sud, Angola i Zimbàbue, entre d’altres. És cofundador de la revista de periodisme 5W i de la productora social i independent Muzungu. La seva tasca ha estat reconeguda amb el X Premi de Periodisme Solidari Joan Gomis, el VI Premio Letras Enredadas, el I Premi Revbela i el premi Buena Prensa a la millor sèrie de reportatges.

I ara ja podem parlar del llibre.

El Nil és molt més que un riu. És i ha sigut, una artèria de comunicació entre molt variades comunitats africanes (de l’Àfrica negra a l’Àfrica àrab) i aquesta és la visió que ens vol transmetre l’autor en aquest llibre.

En ell, en Xavier fa un recorregut per tots els països que el Nil travessa fins a arribar al mar, considerant les dues branques, el Nil Blanc i el Nil Blau, i ho fa parlant i explicant-nos històries dels habitants de cada lloc. En definitiva, fa un recorregut per Uganda i Sudan del Sud (el Nil Blanc), Etiòpia (el Nil Blau), Sudan (on s’uneixen les dues branques, formant un únic riu) i Egipte.

Al llarg de tot el recorregut, en Xavier troba gent, hi parla i ens explica les seves converses i les coses que els passen. D’aquesta manera descobrim problemes dels quals difícilment en tenim coneixement aquí, com poden ser la situació de la comunitat núbia d’Egipte (marginada), les diferents guerres (oblidades o no) que hi ha per tot el recorregut (especialment a Sudan del Sud), els problemes dels pobles nòmades, etc. Tot explicat pels seus protagonistes i molt correctament contextualitzat per l’autor, que ens explica la història que hi ha al darrere del problema actual.

En resum, aquest és un llibre molt interessant però té una pega i és que, com que només fa tastets d’alguns temes, et deixa amb ganes de més i cal investigar per veure què trobem que ens permeti apaivagar aquesta fam.