Els àrabs del mar, de Jordi Esteva

Títol: Els àrabs del mar

Autor: Jordi Esteva

Editorial: Brau Edicions

Any d'edició: 2008

El subtítol del llibre ens dóna més informació: Seguint l'estela de Simbad: dels ports d'Aràbia a l'illa de Zanzíbar. Així doncs, queda clar que és un llibre de viatges però, segons el meu parer, aquesta etiqueta es queda curta perquè, si bé la base del llibre són dos viatges fets per l'autor, el contingut va molt més enllà.

El llibre està dividit en dos blocs, un per cada viatge. El primer viatge va ser el 1977, inicialment al sud del Sudan, el que actualment és Sudan del Sud, amb la intenció de fer algun reportatge sobre el dinkes. Un cop allà, l'autor canvia d'idea i comença a pensar en un nou projecte que l'atrau molt més: trobar les pistes dels àrabs del mar. I qui són aquests àrabs del mar? Doncs els que apareixen a les pel·lícules de Simbad que l'autor va veure de nen a l'improvisat cinema d'estiu del poble on estiuejava, és a dir, aquells pobles de la península aràbiga que en lloc de travessar deserts a lloms de camells i dromedaris guiant caravanes van llençar-se a navegar per l'oceà Índic, aprofitant-se del seu coneixement del cicle monsònic. D'aquesta manera, aquests àrabs van establir un imperi comercial des de les costes de l'Àfrica Oriental fins a la Xina, passant per l'Índia. La recerca d'aquests àrabs el porta fins a Suakin i d'allà al Iemen del Nord, per tornar al Sudan i acabar a Egipte.

Per diferents circumstàncies, el projecte queda aturat i l'autor el reprèn el 2002, any en què fa el segon viatge i es trasllada al Soldanat d'Oman, la suposada pàtria de Simbad, per seguir la recerca dels àrabs que vivien del mar. Per fer-ho, visita els ports més importants del país (Mascat, Sohar i Sur), la ciutat de Salalah, al sud del país, i Kumzar, a la península de Musandam, porta de l'estret d'Ormuz. Durant la seva estada, l'autor parla amb antics mariners, entre ells un membre de la tripulació del Sohar, rèplica d'un dhow del segle XIX utilitzat pel britànic Tim Severin per navegar des del Sultanat fins a la Xina, i constata la força vinculació que hi ha entre aquests homes i la costa de l'Àfrica Oriental, que és la següent destinació. Allà visita Mombasa, Zanzíbar i Pemba, entre altres llocs, on encara avui dia es troben restes de l'imperi comercial creat pels omanites (com es veu a Paraiso, d'Abdulrazak Gurnah). Val a dir que l'autor té una certa planificació del viatge però s'adapta contínuament a les situacions i a les persones que troba, cosa que li permet visitar llocs i conèixer gent molt interessant i això dóna una visió molt més àmplia d'aquesta part de món.

Abans he dit que considerar aquest llibre com un llibre de viatges no li fa justícia perquè és molt més. L'autor parla i visita algunes de les restes de les civilitzacions més antigues del món (el bíblic regne de Sabà, la pressa de Marib o les tombes de Bat) però també parla de la història més recent de la zona, de les llengües que encara avui es parlen a algunes zones d'Oman i sobretot de la gent, una gent que ha canviat el seu mode de vida en poc temps. Si la nostra Mediterrània és una cruïlla de civilitzacions des de fa molt de temps, els monsons van convertir l'Índic en una veritable autopista per a tota mena d'intercanvis i els àrabs del mar en van ser els usuaris més avantatjats.

Vull aclarir que fa temps que coneixia aquest llibre però no el vaig comprar al seu moment. L'he adquirit fa poc i, com que conec una mica el Golf Pèrsic, tenia molts punts per agradar-me. M'ha semblat un llibre dens a vegades (molta informació) però completament excepcional. Jordi Esteva passa a la llista d'autors a seguir.

Paraíso, d'Abdulrazak Gurnah

Títol: Paraíso

Autor: Abdulrazak Gurnah

Editorial: Muchnik Editores

Any d'edició: 1997

Les referències que tenia sobre aquest autor i aquest llibre eren enganyoses. Abdulrazak Gurnah és de Zanzíbar i tot feia pensar que la novel·la tindria relació amb l'illa i la veritat és que no. Zanzíbar apareix però ni és la localització principal ni els protagonistes hi tenen una vinculació directa. Tanmateix, Paraíso és una meravella.

Ens hem de situar a l'Àfrica Oriental Alemanya a principis del segle XX. En Yusuf, un nen swahili que viu a l'interior, és entregat per la seva família al seu "oncle" Aziz, un comerciant de la costa. D'aquesta manera en Yusuf viatja amb ell fins a una ciutat costanera on comença a treballar a la botiga que té el comerciant. Allí comparteix les tasques amb en Khalil, qui esdevindrà una mena de germà gran d'en Yusuf. La botiga està enganxada a la casa d'Aziz, una casa envoltada per alts murs, on hi ha un preciós jardí amb quatre canals i ple d'arbres fruiters, d'on no surten mai l'ama, l'esposa d'Aziz, i una criada misteriosa. En Yusuf no entra mai a la casa, només al jardí, del qual té cura i que considera el seu paradís personal, mentre que en Khalil s'hi mou més lliurement.

Amb el temps en Yusuf descobreix que és un ostatge, va ser entregat a Aziz (amb qui no té cap vincle) a causa del deute que va contreure el seu pare amb el comerciant. No és un esclau, perquè les autoritats blanques han prohibit l'esclavatge, però tampoc és lliure. El comerciant desenvolupa una gran estima per en Yusuf, ja sigui per la seva bellesa (que captiva dones i homes indistintament) o pels seus somnis premonitoris, així que se l'emporta a una expedició comercial a l'interior del país, per fer negocis amb les tribus salvatges. Però la primera expedició acaba quan en Yusuf es queda a una petita ciutat de l'interior amb en Hamid, un altre comerciant que treballa amb l'Aziz (de fet, en Hamid li guarda certs productes prohibits). Allà es queda uns anys, fins que en una expedició posterior, es reincorpora al seguici d'Aziz. Però aquesta expedició acaba com el rosari de l'aurora. Malgrat tot, aconsegueixen tornar a casa. 

Però les coses estan canviant, els blancs imposen la seva llei i es barallen entre ells. Un dia, en Khalil i en Yusuf, amagats a la botiga, veuen un oficial alemany comandant un grup d'askaris. La Primera Guerra Mundial arriba a l'Àfrica.

Paraíso és una excel·lent novel·la, on es tracten moltes coses: el colonialisme europeu, el domini àrab de la costa, la presència hindú, l'esclavatge, el comerç i el contraban, les relacions entre els diferents grups que viuen allà, l'amistat, la religió... I tot explicat d'una manera meravellosa, com el jardí de la casa d'Aziz. 

Abdulrazak Gurnah és un autor a tenir present a partir d'ara.