Títol: El temps dels errors
Autor: Mohamed Xukri
Editorial: Bromera
Any d'edició: 2001
Aquest és el segon llibre de l'autobiografia de l'autor, la continuació d'El pa de cada dia i comença amb l'ingrés a una escola de Larraix per aprendre a llegir i escriure. Els anys d'estudi en aquesta escola són durs i l'autor es veu obligat a viure d'una manera molt semblant a com ho fet fins ara, és a dir, sobrevivint. Xukri s'agafa a aquests estudis com a un ferro roent, ja que creu que si els deixa no tindrà cap més alternativa que tornar a la vida de marginat. Però no només aprèn a llegir i a escriure, també comença a interessar-se per la literatura i entra a l'escola de magisteri, estudis que també finalitza amb èxit.
Quan aconsegueix entrar a l'escola de magisteri, guanya una beca i, a partir d'aquest moment, assoleix una certa estabilitat econòmica, que no vital i és que, malgrat intentar allunyar-se de la vida marginal, plena d'alcohol i drogues, sembla que atrau o és atret per persones que viuen d'aquesta manera. De fet, si al primer llibre el principal problema de Xukri era la supervivència diària, en aquest ho és l'alcohol que, acompanyat d'una certa inestabilitat mental, provoca dos ingressos en hospitals psiquiàtrics.
També veiem com són de difícils les relacions amb la seva família, especialment amb el seu pare, a qui odia a més no poder. Tanmateix visita la seva mare fins que ella mor, moment en què la família es trenca i Xukri perd relació amb els seus germans i germanes, tots més joves que ell.
Cal afegir el context polític del Marroc, un país que s'acaba d'independitzar però en el qual la presència espanyola encara és molt forta. Malgrat tots aquests canvis, la majoria de la població segueix vivint en la pobresa.
En resum, una segona part una mica inferior a la primera, potser perquè el fet de sortir del món de la marginalitat no dóna per narracions tan impactants o perquè ja estem curats d'espants, vés a saber, però que aporta una visió molt interessant del Marroc i de la societat del moment.
Quan aconsegueix entrar a l'escola de magisteri, guanya una beca i, a partir d'aquest moment, assoleix una certa estabilitat econòmica, que no vital i és que, malgrat intentar allunyar-se de la vida marginal, plena d'alcohol i drogues, sembla que atrau o és atret per persones que viuen d'aquesta manera. De fet, si al primer llibre el principal problema de Xukri era la supervivència diària, en aquest ho és l'alcohol que, acompanyat d'una certa inestabilitat mental, provoca dos ingressos en hospitals psiquiàtrics.
També veiem com són de difícils les relacions amb la seva família, especialment amb el seu pare, a qui odia a més no poder. Tanmateix visita la seva mare fins que ella mor, moment en què la família es trenca i Xukri perd relació amb els seus germans i germanes, tots més joves que ell.
Cal afegir el context polític del Marroc, un país que s'acaba d'independitzar però en el qual la presència espanyola encara és molt forta. Malgrat tots aquests canvis, la majoria de la població segueix vivint en la pobresa.
En resum, una segona part una mica inferior a la primera, potser perquè el fet de sortir del món de la marginalitat no dóna per narracions tan impactants o perquè ja estem curats d'espants, vés a saber, però que aporta una visió molt interessant del Marroc i de la societat del moment.
