Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Imperi Otomà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Imperi Otomà. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 d’abril del 2018

Les escales de Llevant, d'Amin Maalof




Títol: Les escales de Llevant
Autor: Amin Maalouf
Editorial: Edicions La Campana
Any d'edició: 1996


Tot comença a París quan un jove escriptor - periodista reconeix un senyor gran pel carrer; l'ha vist a una fotografia del llibre d'història que feia servir a l'escola on se l'esmentava com a un heroi de resistència francesa que tornava a casa. Com que el senyor sembla perdut i l'autor vol confirmar les seves sospites, s'hi acosta i comencen a parlar. Les seves sospites són certes, és l'Ossian Ketabdar i està a París perquè té una cita el diumenge vinent. Estem a dimecres i l'Ossian no té res a fer fins al diumenge, així que decideix explicar la seva vida a l'autor, de manera que el llibre són les converses mantingudes des del dijous fins a la matinada del diumenge.

I és que la vida d'Ossian és molt agitada, fins i tot abans de néixer ell, com la història de la zona del món d'on prové. Descendent d'una poderosa nissaga otomana que encara conserva la riquesa i la posició, Ossian neix i creix al Líban, on s'ha traslladat la seva família cercant la pau. Ossian rep una excel·lent educació a base de professors privats i tutors, amb la intenció del pare de formar a un gran líder revolucionari, però la presència de l'àvia, que pateix una malaltia mental, fa que vulgui estudiar medicina. Així que es trasllada a França per estudiar. Un cop a França, esclata la Segona Guerra Mundial i Ossian, amb el nom de guerra de Bakú, fa de missatger i falsificador de la Resistència. És en aquesta època que coneix Clara, una jueva austríaca, que serà el seu gran amor.

En acabar la guerra, la participació d'Ossian a la guerra és elevada fins al nivell de llegenda, cosa que propicia un retorn a casa digne d'un heroi  (moment en què es va fer la foto que recorda el periodista). Un cop a casa, Ossian es retroba amb Clara, que s'ha traslladat a Haifa amb el seu oncle, únic parent que ha sobreviscut a l'Holocaust. Es casen i viuen entre Haifa i Beirut però l'any 1948 se separen involuntàriament. Mentre Ossian és a Beirut acompanyant al seu pare moribund i Clara, embarassada, roman a Haifa, esclata la guerra àrab-israeliana. No hi ha possibilitat de retrobament, un mur invisible d'odi els obliga a separar-se i Ossian, aclaparat, pateix una greu crisi. El seu germà petit aprofita la situació per internar-lo a una residència per a malalts mentals, on roman més de 20 anys, sol i aïllat de la resta de la família i del món.

Com diu Ossian, la guerra el va tancar i la guerra el va alliberar. Aprofitant les primeres escaramusses de la guerra civil libanesa, marxa de la clínica i torna a França, tot sol. És en aquest moment que troba el periodista, mentre espera una cita, la del retrobament amb Clara.

Malgrat que Amin Maalouf és tal vegada l'escriptor libanès més conegut i publicat, aquesta és la primera novel·la que he llegit i m'ha agradat, així que repetiré. La combinació d'elements històrics i la descripció de la complexa societat llevantina s'uneixen perfectament en la trama de la novel·la, que discorre de manera molt fluida per (gairebé) 100 anys d'història de l'Orient Mitjà.

PS: Ossian només esmenta a dos dels seus companys de reclusió, ambdós són coneguts pel seu malnom. Un és en Lobo, anomenat així perquè es va salvar al darrer moment de ser lobotomitzat i l'altre és en Sikkin, que en un atac de bogeria va apunyalar a diverses persones pel carrer, matant a una dona. El toc irònic és que el seu malnom vol dir ganivet en àrab.






dissabte, 10 de febrer del 2018

Los drusos de Belgrado, de Rabee Jaber




Títol: Los drusos de Belgrado
Autor: Rabee Jaber
Editorial: Turner Libros 
Any d'edició: 2013

Per entendre bé com comença aquest llibre cal una mica de context històric, així que allà va: l'any 1860 esclata al Líban (en aquell temps, una província otomana) un sagnant conflicte entre els drusos i els cristians maronites. Els drusos (i els seus aliats) guanyen la guerra, però la intervenció militar estrangera (francesa) a favor dels cristians porta a un tractat de pau que implica compensacions per als maronites, entre elles, la condemna a l'exili d'una important quantitat de combatents drusos.

Dit això, el relat comença amb un xeic drus que aconsegueix que un dels seus cinc fills no vagi a l'exili. Això genera un petit problema a les autoritats otomanes perquè ara hi ha un presoner menys, incomplint els tractats de pau. Solució ràpida i senzilla: s'arreplega al primer que passi per allà i ja està. L'arreplegat és en Hanna Yaqub, un jove cristià venedor d'ous que, de sobte, és embarcat cap als Balcans amb un nombrós grup de drusos per complir la pena d'exili. D'aquesta manera en Hanna esdevé en Suleiman Gaffar Izzedin, el germà que no va a l'exili, que juntament amb els seus quatre "germans" i els altres presoners seran coneguts com els drusos de Belgrad.

El llibre és un relat d'aquest exili, que és una mena de peregrinació per diverses presons otomanes als Balcans i una història de supervivència, primer a Belgrad durant set anys, després a una ciutat no identificada d'Herzegovina, on reben la notícia del perdó del soldà i, finalment, a les proximitats de Sofia, on el grup es divideix i en Hanna es queda sol. En Hanna arriba a Montenegro, on hi roman fins que troba la manera de tornar a casa, convertit en l'honorable Suleiman, un dervix solitari que va a La Meca fent el hajj.

El llibre està escrit amb un estil molt clar i directe, amb capítols molt breus (brevíssims alguns) que s'encadenen perfectament, protagonitzats per en Hanna i els drusos del grup, però també per altres personatges com ara la dóna i la filla d'en Hanna, altres presoners o autoritats otomanes, el que ens proporciona altres punts de vista de la història.

Confesso que esperava més informació sobre els drusos, comunitat molt interessant, i no n'hi ha massa. Tanmateix és un llibre molt recomanable.



PS: el conflicte entre drusos i maronites també apareix a un altre llibre ja comentat en aquest bloc, Ialo.

PS2: la col·lecció Turner Kitab, on va aparèixer aquest llibre, va ser una col·lecció de curta durada (cinc llibres en total, dels quals en tinc quatre) que mereixerà un comentari propi d'aquí a un temps.