Títol: Los drusos de Belgrado
Autor: Rabee Jaber
Editorial: Turner Libros
Any d'edició: 2013
Per entendre bé com comença aquest llibre cal una mica de context històric, així que allà va: l'any 1860 esclata al Líban (en aquell temps, una província otomana) un sagnant conflicte entre els drusos i els cristians maronites. Els drusos (i els seus aliats) guanyen la guerra, però la intervenció militar estrangera (francesa) a favor dels cristians porta a un tractat de pau que implica compensacions per als maronites, entre elles, la condemna a l'exili d'una important quantitat de combatents drusos.
Dit això, el relat comença amb un xeic drus que aconsegueix que un dels seus cinc fills no vagi a l'exili. Això genera un petit problema a les autoritats otomanes perquè ara hi ha un presoner menys, incomplint els tractats de pau. Solució ràpida i senzilla: s'arreplega al primer que passi per allà i ja està. L'arreplegat és en Hanna Yaqub, un jove cristià venedor d'ous que, de sobte, és embarcat cap als Balcans amb un nombrós grup de drusos per complir la pena d'exili. D'aquesta manera en Hanna esdevé en Suleiman Gaffar Izzedin, el germà que no va a l'exili, que juntament amb els seus quatre "germans" i els altres presoners seran coneguts com els drusos de Belgrad.
El llibre és un relat d'aquest exili, que és una mena de peregrinació per diverses presons otomanes als Balcans i una història de supervivència, primer a Belgrad durant set anys, després a una ciutat no identificada d'Herzegovina, on reben la notícia del perdó del soldà i, finalment, a les proximitats de Sofia, on el grup es divideix i en Hanna es queda sol. En Hanna arriba a Montenegro, on hi roman fins que troba la manera de tornar a casa, convertit en l'honorable Suleiman, un dervix solitari que va a La Meca fent el hajj.
El llibre està escrit amb un estil molt clar i directe, amb capítols molt breus (brevíssims alguns) que s'encadenen perfectament, protagonitzats per en Hanna i els drusos del grup, però també per altres personatges com ara la dóna i la filla d'en Hanna, altres presoners o autoritats otomanes, el que ens proporciona altres punts de vista de la història.
Confesso que esperava més informació sobre els drusos, comunitat molt interessant, i no n'hi ha massa. Tanmateix és un llibre molt recomanable.
PS: el conflicte entre drusos i maronites també apareix a un altre llibre ja comentat en aquest bloc, Ialo.
PS2: la col·lecció Turner Kitab, on va aparèixer aquest llibre, va ser una col·lecció de curta durada (cinc llibres en total, dels quals en tinc quatre) que mereixerà un comentari propi d'aquí a un temps.
Dit això, el relat comença amb un xeic drus que aconsegueix que un dels seus cinc fills no vagi a l'exili. Això genera un petit problema a les autoritats otomanes perquè ara hi ha un presoner menys, incomplint els tractats de pau. Solució ràpida i senzilla: s'arreplega al primer que passi per allà i ja està. L'arreplegat és en Hanna Yaqub, un jove cristià venedor d'ous que, de sobte, és embarcat cap als Balcans amb un nombrós grup de drusos per complir la pena d'exili. D'aquesta manera en Hanna esdevé en Suleiman Gaffar Izzedin, el germà que no va a l'exili, que juntament amb els seus quatre "germans" i els altres presoners seran coneguts com els drusos de Belgrad.
El llibre és un relat d'aquest exili, que és una mena de peregrinació per diverses presons otomanes als Balcans i una història de supervivència, primer a Belgrad durant set anys, després a una ciutat no identificada d'Herzegovina, on reben la notícia del perdó del soldà i, finalment, a les proximitats de Sofia, on el grup es divideix i en Hanna es queda sol. En Hanna arriba a Montenegro, on hi roman fins que troba la manera de tornar a casa, convertit en l'honorable Suleiman, un dervix solitari que va a La Meca fent el hajj.
El llibre està escrit amb un estil molt clar i directe, amb capítols molt breus (brevíssims alguns) que s'encadenen perfectament, protagonitzats per en Hanna i els drusos del grup, però també per altres personatges com ara la dóna i la filla d'en Hanna, altres presoners o autoritats otomanes, el que ens proporciona altres punts de vista de la història.
Confesso que esperava més informació sobre els drusos, comunitat molt interessant, i no n'hi ha massa. Tanmateix és un llibre molt recomanable.
PS: el conflicte entre drusos i maronites també apareix a un altre llibre ja comentat en aquest bloc, Ialo.
PS2: la col·lecció Turner Kitab, on va aparèixer aquest llibre, va ser una col·lecció de curta durada (cinc llibres en total, dels quals en tinc quatre) que mereixerà un comentari propi d'aquí a un temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada