Títol: Con suave horror
Autor: Carmela V. de Saint-Martin
Editorial: Editorial Rocas
Any d'edició: 1965-68?
Molt curiós aquest llibre de relats, escrit per una autora completament desconeguda i comprat per pocs cèntims (literal) a una botiga de segona mà. El primer que sobta és la molt austera presentació, com es pot veure a la imatge, i la manca d’informació. Només sabem que aquest llibre va guanyar el premi Leopoldo Alas per a llibres de relats l’any 1964. Així doncs toca mirar que hi ha a la xarxa i el resultat és sorprenent. Un breu resum:
Carmela (o Karmele) de Saint-Martin era el pseudònim de María del Carmen Navaz Sanz, escriptora navarresa que va viure a Donosti fins a la seva mort el 1989. Sorprèn que la bona senyora comença a escriure i a publicar als 60 anys, després de la mort del seu marit. El seu primer llibre, Ligeramente Negro, un recull de relats, va agradar molt al jurat de l’any 1955 del mateix premi que va guanyar anys més tard, cosa que en permeté l’edició. Més informació aquí i aquí.
Con suave horror és el segon llibre de l'autora que va ser publicat i el componen els següents relats:
Molt curiós aquest llibre de relats, escrit per una autora completament desconeguda i comprat per pocs cèntims (literal) a una botiga de segona mà. El primer que sobta és la molt austera presentació, com es pot veure a la imatge, i la manca d’informació. Només sabem que aquest llibre va guanyar el premi Leopoldo Alas per a llibres de relats l’any 1964. Així doncs toca mirar que hi ha a la xarxa i el resultat és sorprenent. Un breu resum:
Carmela (o Karmele) de Saint-Martin era el pseudònim de María del Carmen Navaz Sanz, escriptora navarresa que va viure a Donosti fins a la seva mort el 1989. Sorprèn que la bona senyora comença a escriure i a publicar als 60 anys, després de la mort del seu marit. El seu primer llibre, Ligeramente Negro, un recull de relats, va agradar molt al jurat de l’any 1955 del mateix premi que va guanyar anys més tard, cosa que en permeté l’edició. Més informació aquí i aquí.
Con suave horror és el segon llibre de l'autora que va ser publicat i el componen els següents relats:
Los rayos paralelos
Montaña sobre montaña
Fotografías sin dedicatoria
“Verboten”
El incendio
Grave problema
El testamento
Eutanasia
El oro del Perú
Dos navajazos
Felipe de noche
Viejas y gatos
Es fa difícil dir de què parlen. No hi ha personatges recurrents ni localitzacions ni èpoques fixes. Hi ha contes que passen durant la Segona Guerra Mundial, un a les guerres carlines, un altre a Andalusia, i d’altres en la solitud de la muntanya o d’un museu. També hi ha personatges solitaris, matrimonis fracassats, families amb problemes econòmics i fills rancuniosos. Però tots els relats tenen una cosa comuna: l’humor negre que traspuen.
Els relats discorren sense gaires problemes fins a arribar a un sobtat gir que ens porta sempre cap a un final macabre (en alguns moments fa pensar en Poe), a vegades amb un toc sobrenatural, d’altres només una mica terrorífic, però sempre cruel. L’estil de l’autora és sec, directe i dur; al text no hi manca res, aporta el just i necessari per fer avançar la narració, sense guarniments.
Tots els relats estan bé però els que més m’han agradat han sigut Montaña sobre montaña, El oro del Perú (per l’element fantàstic que té) y Viejas y gatos.
Resumint, una petita gran troballa aquest llibre i una autora que cal recuperar perquè, sembla ser, en els darrers 20 anys només s’ha reeditat un llibre seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada