2084, La fi del món, de Boualem Sansal

Títol: 2084, La fi del món

Autor: Boualem Sansal
Editorial: Edicions 62

Any d'edició: 2016

Em permeto començar amb un dels comentaris que hi ha a la contraportada del llibre:

“2084 és per al totalitarisme religiós el que 1984 va ser per al totalitarisme polític: la desaparició de les llibertats, l'esclafament dels individus. És un llibre impressionant. Al seu valor literari cal afegir-hi la funció d'alerta” (Bernard Pivot, Le Journal du Dimanche).

Aquesta breu explicació posa de manifest un dels eixos principals del llibre; d'una banda, la proximitat (o inspiració) a l'obra d'Orwell i per altra banda, la crítica als sistemes teocràtics. Malgrat que no es diu en cap moment, les descripcions que es fan de la religió dominant a l'Abistan ens remeten immediatament a l'Islam i, considerant quin és el país d'origen de l'autor, s'entén el to crític amb les teocràcies.

Anem a pams. El protagonista del llibre és l'Ati, un jove de províncies que es recupera d'una tuberculosi a un llunyà i apartat sanatori, on roman reclòs un any. Durant aquest temps, els seus dubtes sobre el sistema que domina l'Abistan (país on transcorre l'acció) van creixent i creixen encara més durant l'any que dura el viatge de tornada al seu poble. Durant aquests dos anys, l'Abi veu i sent coses que xoquen amb les seves creences i, a més a més, coneix en Nas, un arqueòleg que li assegura haver fet un descobriment que faria trontollar els fonaments mateixos sobre el que va néixer l'Abistan.

Un cop retornat a casa, l'Abi troba la seva ànima bessona, en Koa, nét d'un important càrrec religiós, cosa que li permetria dur una vida molt tranquil·la, però que és un rebel i descregut de mena. Tots dos investigaran els marges del sistema abistanès i, finalment, decidiran anar a veure en Nas, que viu a la zona més protegida i restringida del país, en un viatge que els portarà a la clandestinitat. I és que l'Abistan està governat per una sèrie gairebé infinita d'institucions burocràtiques i religioses, que tenen completament sotmesa a la població, tot i que ningú comprengui exactament la seva funció (un toc a 'El Procés' de Kafka).

El final del viatge ens mostra que tot és molt més complex del que sembla i que, realment, hi ha una guerra entre poders que l'Ati desconeixia pel control del món, o de l'Abistan, que ve a ser el mateix.

Conclusió, un llibre que està bé però la comparació amb Orwell em sembla molt exagerada.