Cuentos Árabes, de Varis Autors

Títol: Cuentos Árabes

Editorial: Editorial Popular

Any d'edició: 1992

El primer que cal dir d'aquest llibre és que la portada enganya, com les il·lustracions interiors, perquè transmeten la sensació de ser un llibre dirigit a un públic juvenil i no és aquest el cas.

Aquest llibre és una (molt) breu antologia de diversos autors del món àrab (més o menys coneguts). Com tota antologia té contes bons i altres no tant, però el balanç final és positiu. Els contes i autors inclosos són:

• El secreto del agua, d'Abdel-Rahman Mayid al-Rubay'i
• El morabito, d'Isabelle Eberhardt
• La hija del carpintero o la albahaca, un conte popular.
• La otra cara, de Naguib Mahfuz
• No siempre los niños son tontos, de Muhammad Shukri
• Si fueses un caballo, de Gassan Kabafani
• La puerta del jueves, de Tahar Ben Jelloun
• El sospechoso, també de Tahar Ben Jelloun

Anem a pam. M'ha sorprès molt gratament el primer relat, d'un autor que desconeixia completament. En ell, se'ns descriu la manera de viure d'uns àrabs molt especials, aquells a qui Wilfred Thesiger va dedicar el llibre Los árabes de las Marismas, és a dir, els habitants dels pantans que hi ha al sud d'Iraq, entre els rius Tigris i Eufrates.

El relat següent escrit per una autora europea fascinada pel nord d'Àfrica i que va tenir una vida d'allò més interessant, ens mostra el conflicte entre el poder tradicional i el poder que vol imposar el colonialisme a una regió d'Algèria a primers del segle XX.

La hija del carpintero és, a parer meu, el pitjor del llibre. Recorda massa a un conte per a nens.

El relat de l'únic Nobel àrab fins al moment, Naguib Mahfuz, ens descriu la lluita entre dos germans, l'un cap de la policia i l'altre un senyor del crim, i ho fa a través d'un tercer personatge, amic comú dels dos germans, que intenta mantenir l'equilibri dintre la complicada situació.

Muhammed Shukri és conegut per la seva vida salvatge i per l'amistat que forjà amb Paul Bowles, que el va traduir a l'anglès. El seu relat, molt simbòlic, ens explica com els nens d'una ciutat organitzen una manifestació a la qual no s'afegeixen els adults perquè no l'entenen.

Gassan Kanafani és una de les meves debilitats. No coneixia aquest relat, on assistim a la tensa relació entre un pare i el seu fill, a causa de la creença del pare en la superstició.

Dels dos relats de Tahar Ben Jelloun m'ha agradat especialment el segon, on un marroquí que viu a França pateix tota mena de problemes només pel fet de ser marroquí (publicat per primer cop el 1991, segueix d'actualitat). El primer relat ens narra com la tradició i la superstició generen un greu problema a un matrimoni que ha tingut set filles però cap fill.

Resumint, una bona selecció que ens ensenya la diversitat del món àrab i que m'ha fet descobrir un autor a qui caldrà investigar.

Homes sota el sol - Retorn a Haifa, de Gassan Kanafani

Títol: Homes sota el sol / Retorn a Haifa

Autor: Gassan Kanafani

Editorial: Club Editor

Any d'edició: 2009

Torno a Gassan (o Ghassan) Kanafani perquè, després de la meravella de la trilogia palestina, em quedava pendent la quarta novel·la curta que va escriure, Retorn a Haifa. 

Com les tres anteriors, és una història molt dura. Ens explica el retorn a l'esmentada ciutat de Saïd i Saifa, un matrimoni palestí que van sortir-ne cames ajudeu-me durant els fets del 21 d'abril de 1948. La seva fugida va ser tan caòtica i desesperada que es van deixar enrere el seu fill de 5 mesos, en Khaldun. Malgrat els intents que van fer els dies posteriors a la fugida, no van poder trobar el seu fill.

20 anys després la parella decideix tornar a Haifa, per visitar la que era casa seva i, anhel secret dels dos, descobrir què va passar amb el seu fill. En arribar a la casa, la troben habitada per la Míriam, una jueva polonesa que es va establir a Israel amb el seu marit, ja mort.  La parella i la Miriam (tres personatges marcats per l'horror, dos fugitius de la Nakba i una supervivent de l'Holocaust) parlen i la Míriam els hi explica que el seu fill és viu, que ella i el seu marit el van adoptar, però ja no és en Khaldun, ara és en Dov.

Hi ha una tensa espera fins que el fill torna a casa i resulta que és un soldat israelià. Desconeixedor fins fa poc temps del seu origen palestí, s'ha convertit en un israelià. No hi ha cap possibilitat de mantenir una conversa o establir un petit vincle entre les dues parts, són completament antagòniques. En Saïd i la Safia abandonen Haifa i en Saïd assumeix que, així com moltes altres famílies palestines han perdut els fills que s'havien unit a la guerrilla, ell també ha perdut un fill.

Absolutament recomanable l'article El Mirall - Imaginant la justícia a Palestina (L'Avenç, núm. 350, Octubre 2009), del gran Elias Khoury sobre aquesta novel·la. 

Respecte Homes sota el sol, no tinc res a dir sobre el contingut, és una meravella malgrat la seva cruesa. Però hi ha dues coses que m'han sobtat:

El títol, que el trobo més bó que el de la traducció al castellà. Ara, al llibre s'indica que el títol original és رجال تحت الشمس (Homes sota el sol) mentre que altes fonts indiquen que és رجال في الشمس. 

Hi ha un personatge que es conegut pel seu sobrenom, que el descriu físicament. Mentre que a la traducció castellana es va optar per explicar-ho i conservar el sobrenom, en català s'ha optat per traduir-lo. Personalment, m'agrada més l'opció triada en castellà.

Dos detalls que no afecten per res a l'excel·lència de la novel·la.


PS: avui he vist al fantàstic bloc Arabic Literature (in English) que hi ha una adaptació teatral de Retorn a Haifa. Aquest és l'enllaç a l'entrada: Returning to Haifa

Una Trilogía palestina (Hombres en el sol - Lo que os queda - Um Saad), de Ghassan Kanafani

Títol: Una Trilogía palestina (Hombres en el sol - Lo que os queda - Um Saad)

Autor: Ghassan Kanafani

Editorial: Hoja de Lata

Any d'edició: 2015

En aquest volum es recullen tres novel·les curtes del palestí Ghassan (o Gasán, segons la transliteració emprada) Kanafani, una les veus més importants de la novel·la àrab contemporània i cal dir que les tres són excepcionals, tres visions de l'exili palestí, la Nakba, absolutament demolidores i molt dures i crues.

Hombres en el sol, del 1963, és un relat que amb petites modificacions geogràfiques resulta absolutament actual i, per desgràcia, conegut. En ell trobem a tres palestins (molt diferents entre ells) que volen entrar a Kuwait, cercant un futur millor. Per fer-ho, tenen l'ajuda d'un compatriota que ja fa temps que hi és però les coses no són tan senzilles com semblen.

Lo que os queda, del 1966, és escrita amb un estil experimental i, a vegades, costa seguir el fil de la història. Hi ha tres persones protagonistes (Zacaries, la seva segona esposa, Mariam, i el germà petit d'ella, Hamed) i dos elements molt importants,  el desert que Hamed travessa per fugir i el temps, en forma del rellotge de pèndol de la casa dels germans. Les relacions entre les tres persones són un reflex de la situació política palestina i de la societat àrab més tradicional, on l'honor té molta importància. No és un text fàcil, necessita una certa reflexió perquè els salts en l'espai i el temps, anant d'un personatge a un altre, compliquen una mica la narració.

Um Saad, del 1969, és un recull de situacions explicades a un escriptor per la dona que fa feines a casa seva, la Um Saad del títol. Ella viu en un camp de refugiats, on la manca de futur i d'expectatives porta a molta gent a la depressió. Però un dia el seu fill Saad (Um Saad vol dir la mare d'en Saad) s'allista amb els fedayin i això comporta un canvi a l'actitud de la dona i de la resta de la família.

Amb aquests tres relats, es veu que Kanafani era un escriptor molt bo i molt compromès amb la seva causa. Una autèntica llàstima la seva mort amb només 36 anys, assassinat pel Mossad.

Cal destacar els excel·lents textos de María Rosa de Madariaga, alguns extrets d'edicions anteriors llargament descatalogades que ens ajuden a entendre el llibre, i la fantàstica edició feta per Hoja de Lata.

Una lectura excel·lent.