Autor: Gassan Kanafani
Editorial: Club Editor
Any d'edició: 2009
Torno a Gassan (o Ghassan) Kanafani perquè, després de la meravella de la trilogia palestina, em quedava pendent la quarta novel·la curta que va escriure, Retorn a Haifa.
Com les tres anteriors, és una història molt dura. Ens explica el retorn a l'esmentada ciutat de Saïd i Saifa, un matrimoni palestí que van sortir-ne cames ajudeu-me durant els fets del 21 d'abril de 1948. La seva fugida va ser tan caòtica i desesperada que es van deixar enrere el seu fill de 5 mesos, en Khaldun. Malgrat els intents que van fer els dies posteriors a la fugida, no van poder trobar el seu fill.
20 anys després la parella decideix tornar a Haifa, per visitar la que era casa seva i, anhel secret dels dos, descobrir què va passar amb el seu fill. En arribar a la casa, la troben habitada per la Míriam, una jueva polonesa que es va establir a Israel amb el seu marit, ja mort. La parella i la Miriam (tres personatges marcats per l'horror, dos fugitius de la Nakba i una supervivent de l'Holocaust) parlen i la Míriam els hi explica que el seu fill és viu, que ella i el seu marit el van adoptar, però ja no és en Khaldun, ara és en Dov.
Hi ha una tensa espera fins que el fill torna a casa i resulta que és un soldat israelià. Desconeixedor fins fa poc temps del seu origen palestí, s'ha convertit en un israelià. No hi ha cap possibilitat de mantenir una conversa o establir un petit vincle entre les dues parts, són completament antagòniques. En Saïd i la Safia abandonen Haifa i en Saïd assumeix que, així com moltes altres famílies palestines han perdut els fills que s'havien unit a la guerrilla, ell també ha perdut un fill.
Absolutament recomanable l'article El Mirall - Imaginant la justícia a Palestina (L'Avenç, núm. 350, Octubre 2009), del gran Elias Khoury sobre aquesta novel·la.
Respecte Homes sota el sol, no tinc res a dir sobre el contingut, és una meravella malgrat la seva cruesa. Però hi ha dues coses que m'han sobtat:
Dos detalls que no afecten per res a l'excel·lència de la novel·la.
PS: avui he vist al fantàstic bloc Arabic Literature (in English) que hi ha una adaptació teatral de Retorn a Haifa. Aquest és l'enllaç a l'entrada: Returning to Haifa
Hi ha una tensa espera fins que el fill torna a casa i resulta que és un soldat israelià. Desconeixedor fins fa poc temps del seu origen palestí, s'ha convertit en un israelià. No hi ha cap possibilitat de mantenir una conversa o establir un petit vincle entre les dues parts, són completament antagòniques. En Saïd i la Safia abandonen Haifa i en Saïd assumeix que, així com moltes altres famílies palestines han perdut els fills que s'havien unit a la guerrilla, ell també ha perdut un fill.
Absolutament recomanable l'article El Mirall - Imaginant la justícia a Palestina (L'Avenç, núm. 350, Octubre 2009), del gran Elias Khoury sobre aquesta novel·la.
Respecte Homes sota el sol, no tinc res a dir sobre el contingut, és una meravella malgrat la seva cruesa. Però hi ha dues coses que m'han sobtat:
El títol, que el trobo més bó que el de la traducció al castellà. Ara, al llibre s'indica que el títol original és رجال تحت الشمس (Homes sota el sol) mentre que altes fonts indiquen que és رجال في الشمس.
Hi ha un personatge que es conegut pel seu sobrenom, que el descriu físicament. Mentre que a la traducció castellana es va optar per explicar-ho i conservar el sobrenom, en català s'ha optat per traduir-lo. Personalment, m'agrada més l'opció triada en castellà.
Dos detalls que no afecten per res a l'excel·lència de la novel·la.
PS: avui he vist al fantàstic bloc Arabic Literature (in English) que hi ha una adaptació teatral de Retorn a Haifa. Aquest és l'enllaç a l'entrada: Returning to Haifa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada