Qumran, d'Eliette Abécassis

Títol: Qumran

Autor: Eliette Abécassis

Editorial: Columna - Grup del Llibre

Any d'edició: 1997

Vaig comprar aquest llibre no fa gaire atret per diversos motius: el preu (pocs euros de segona mà i excel·lent estat de conservació), la portada (una part d'un quadre de Marià Fortuny) i el títol, que és un d'aquests mots que evoquen misteri només de llegir-lo.

Un cop llegit, i confesso que m'ha costat força, penso que m'he deixat entabanar. És una novel·la que conté molts elements, a priori, atractius, però que se m'ha fet farragosa (molt farragosa en cert moments) i que es dirigeix cap a un desenllaç poc creïble. I quins són aquests elements? Entre d'altres: 

• El lloc, Qumran, on van trobar-se els manuscrits de la mar Morta.
• La vida no evangèlica (és a dir, que no s'explica als Evangelis) de Jesucrist.
• Uns quants grups/sectes religiosos minoritaris (entre d'altres, essenis i samaritans).
• Una mica de teologia
• Una mica de religió comparada
• Assassinats, robatoris i segrestos

De què va el llibre? Tot comença amb la mort per crucifixió d'un bisbe ortodox relacionat amb els pergamins de Qumran. Sembla que l'equip d'investigadors dels manuscrits trobats a Qumran té un rotlle que conté informació que pot provocar un terrabastall al cristianisme. El rotlle en qüestió ha desaparegut, una de les persones que en tenien coneixement éra el bisbe assassinat i el govern israelià vol trobar-lo per evitar que surti a la llum el secret que amaga. Per a la recerca, contacta amb una curiosa parella, que són pare i fill. El pare és en David Cohen, eminent paleògraf que coneix el tema i que és un declarat no creient; el fill, l'Ary, que per aquella cosa de "matar el pare" després de fer el servei militar es va fer hassidi (ultraortodox) i és el narrador de la història. La parella comença a visitar a les persones que han tingut alguna relació amb els pergamins i tots van morint, de manera més o menys atroç. Si hi afegim una història d'amor (que provoca greus dubtes existencials a l'Ary) i uns misteriosos grups religiosos interessats en el rotlle, tenim una trama que ens porta a un desenllaç poc menys que increïble.

Malgrat tot, el llibre té moments bons: les descripcions de les comunitats hassiditica (on vivia l'Ary) i dels beduïns (que van trobar els primers manuscrits), la curiosa història de Moses Shapira i algunes discussions sobre el cristianisme primitiu i les seves influències. En certa manera, l'autora deixa clar que està molt ben informada i/o documentada sobre el tema però aquests bons moments estan encaixats de manera molt forçada a la novel·la.

Conclusió: es deixa llegir i poc més.


PS: els darrers capítols se suposa que són les transcripcions del manuscrit perdut i d'un de nou. Estan escrits amb l'estil de les Sagrades Escriptures, cosa que els fa molt difícils de pair.