Les escales de Llevant, d'Amin Maalof

Títol: Les escales de Llevant

Autor: Amin Maalouf

Editorial: Edicions La Campana

Any d'edició: 1996

Tot comença a París quan un jove escriptor - periodista reconeix un senyor gran pel carrer; l'ha vist a una fotografia del llibre d'història que feia servir a l'escola on se l'esmentava com a un heroi de resistència francesa que tornava a casa. Com que el senyor sembla perdut i l'autor vol confirmar les seves sospites, s'hi acosta i comencen a parlar. Les seves sospites són certes, és l'Ossian Ketabdar i està a París perquè té una cita el diumenge vinent. Estem a dimecres i l'Ossian no té res a fer fins al diumenge, així que decideix explicar la seva vida a l'autor, de manera que el llibre són les converses mantingudes des del dijous fins a la matinada del diumenge.

I és que la vida d'Ossian és molt agitada, fins i tot abans de néixer ell, com la història de la zona del món d'on prové. Descendent d'una poderosa nissaga otomana que encara conserva la riquesa i la posició, Ossian neix i creix al Líban, on s'ha traslladat la seva família cercant la pau. Ossian rep una excel·lent educació a base de professors privats i tutors, amb la intenció del pare de formar a un gran líder revolucionari, però la presència de l'àvia, que pateix una malaltia mental, fa que vulgui estudiar medicina. Així que es trasllada a França per estudiar. Un cop a França, esclata la Segona Guerra Mundial i Ossian, amb el nom de guerra de Bakú, fa de missatger i falsificador de la Resistència. És en aquesta època que coneix Clara, una jueva austríaca, que serà el seu gran amor.

En acabar la guerra, la participació d'Ossian a la guerra és elevada fins al nivell de llegenda, cosa que propicia un retorn a casa digne d'un heroi  (moment en què es va fer la foto que recorda el periodista). Un cop a casa, Ossian es retroba amb Clara, que s'ha traslladat a Haifa amb el seu oncle, únic parent que ha sobreviscut a l'Holocaust. Es casen i viuen entre Haifa i Beirut però l'any 1948 se separen involuntàriament. Mentre Ossian és a Beirut acompanyant al seu pare moribund i Clara, embarassada, roman a Haifa, esclata la guerra àrab-israeliana. No hi ha possibilitat de retrobament, un mur invisible d'odi els obliga a separar-se i Ossian, aclaparat, pateix una greu crisi. El seu germà petit aprofita la situació per internar-lo a una residència per a malalts mentals, on roman més de 20 anys, sol i aïllat de la resta de la família i del món.

Com diu Ossian, la guerra el va tancar i la guerra el va alliberar. Aprofitant les primeres escaramusses de la guerra civil libanesa, marxa de la clínica i torna a França, tot sol. És en aquest moment que troba el periodista, mentre espera una cita, la del retrobament amb Clara.

Malgrat que Amin Maalouf és tal vegada l'escriptor libanès més conegut i publicat, aquesta és la primera novel·la que he llegit i m'ha agradat, així que repetiré. La combinació d'elements històrics i la descripció de la complexa societat llevantina s'uneixen perfectament en la trama de la novel·la, que discorre de manera molt fluida per (gairebé) 100 anys d'història de l'Orient Mitjà.

PS: Ossian només esmenta a dos dels seus companys de reclusió, ambdós són coneguts pel seu malnom. Un és en Lobo, anomenat així perquè es va salvar al darrer moment de ser lobotomitzat i l'altre és en Sikkin, que en un atac de bogeria va apunyalar a diverses persones pel carrer, matant a una dona. El toc irònic és que el seu malnom vol dir ganivet en àrab.

El Joc de De Niro, de Rawi Hage

Títol: El Joc de De Niro

Autor: Rawi Hage

Editorial: Ara Llibres

Any d'edició: 2006

Aquesta és una història de dos joves amics, en George i en Bassan, cristians libanesos que viuen a una ciutat devastada per la guerra, el Beirut Est poc abans de la intervenció israeliana del 1982.

D'una banda tenim en Bassam, treballador a estones al port, que viu amb la mare (una mare que va fer fora el marit alcohòlic i ludòpata), està enamorat de la seva veïna Rana i té un oncle, militant d'esquerres, que viu al Beirut Oest, amb l'enemic. D'altra banda tenim en George, també conegut com en De Niro (els dos amics, així com molts altres joves libanesos, estan fascinats per la pel·lícula El Caçador), que està sol al món perquè la seva mare ha mort i no coneix al seu pare, que anomena germà a en Bassam i que treballa a una sala de joc dirigida per un cap de les milícies cristianes. Només la seva tia, la Nabila, una dóna madura i atractiva amb bones relacions amb el poder, en té cura.

Durant la primera part de la novel·la assistim a la progressió criminal dels dos amics. Comencen amb petits furts a la sala de joc on treballa en George, fins al dia que en George es fa milicià. I aquí les coses comencen a canviar, perquè entren a escena les drogues i el contraban d'alcohol, i la violència cada cop va a més. Mentrestant, en George apareix i desapareix, les coses entre la Rana i en Bassam es compliquen, la mare d'en Bassam mor en un bombardeig i ell es veu embolicat en un robatori de diamants. Després de ser torturat i alliberat per les milícies cristianes (el seu bàndol, en teoria), decideix abandonar el Líban. Poc abans de marxar, els dos amics es troben i en George li explica la seva participació en les matances de Sabra i Xatila i acusa en Bassam d'haver participat en l'assassinat d'Al-Rayess (que s'inspira en aquest), el cap de la milícia. Malgrat tot, en George vol donar una oportunitat al seu amic per abandonar el país.

La segona part del llibre la protagonitza en Bassam a París, a on arriba per cercar el pare d'en George, per encàrrec de la Nabila. En Bassam troba a la família francesa del seu amic i s'inicia un pla per ajudar-los a tots dos. Però res és com sembla i les màscares de tots els personatges cauen per mostrar-nos una realitat molt més dura i complicada del que pensàvem.

Un llibre molt ben escrit, amb acció a dojo i moments trepidants, però també molt violent i cru, com la guerra mateixa. L'autor barreja fets reals amb la ficció i el resultat és molt bo, una trama coherent i consistent.

Ialo, d'Elias Khoury

Títol: Ialo

Autor: Elias Khoury

Editorial: Club Editor

Any d'edició: 2009

Posem-nos en situació. El protagonista del llibre és en Daniel Abel Abiad, conegut com a Ialo, un jove libanès cristià siríac que fa de vigilant a una finca particular a Bal·lune, que és detingut i acusat de violació i robatori. A partir d'aquesta detenció, en Ialo és sotmès a diverses sessions (esgarrifoses) de tortura  pel tal de fer-lo confessar un seguit de crims, alguns comesos per ell i d'altres no, però la policia necessita un culpable.

Però la part més dura encara ha de venir. En acabar les tortures, en Ialo és un home fet miques i en el procés de reconstrucció ha d'escriure tota la seva vida, com una confessió confessió, posant especial atenció als delictes dels que se l'acusa. Així que en Ialo escriu la seva vida un cop i una altre, perquè ho ha de repetir diverses vegades, i cada cop que ho fa ens explica més i més de la seva història familiar, una història molt marcada per la violència que fa més d'un segle assola l'Orient Mitjà i per la societat multireligiosa on viu. La seva història és com una ceba, amb capes i més capes, algunes reals i d'altres no.

En Ialo ens explica la seva infantesa a Beirut amb la seva família: el seu avi, un sacerdot cristià siríac que s'ha criat entre àrabs musulmans; la seva mare, una modista marcada per un amor impossible i ell. El pare va emigrar abans de néixer ell. També ens explica com amb 14 any va entrar a una de les milícies que van combatre a la guerra civil libanesa, on va passar deu anys, com després va fugir rumb Paris i com va retornar al Líban. És després d'aquest retorn que en Ialo comença les activitats que porten a la seva detenció. I també ens explica com va descobrir el sexe i com n'està d'enamorat de la Xirin, que és la noia que l'ha denunciat.

Ialo és una novel·la torbadora, certes escenes que si descriuen, especialment les tortures, són molt dures però alhora és fascinant. És fascinant la complexitat social, ètnica i religiosa que descriu a la seva, diguem-ne, biografia. I és que el Líban (l'Orient Mitjà de fet) és un laberint i els laberints són un repte.

Elies Khoury és un grandíssim escriptor i Ialo és una novel·la absolutament recomanable, però molt de compte, fa mal.