Ialo, d'Elias Khoury

Títol: Ialo

Autor: Elias Khoury

Editorial: Club Editor

Any d'edició: 2009

Posem-nos en situació. El protagonista del llibre és en Daniel Abel Abiad, conegut com a Ialo, un jove libanès cristià siríac que fa de vigilant a una finca particular a Bal·lune, que és detingut i acusat de violació i robatori. A partir d'aquesta detenció, en Ialo és sotmès a diverses sessions (esgarrifoses) de tortura  pel tal de fer-lo confessar un seguit de crims, alguns comesos per ell i d'altres no, però la policia necessita un culpable.

Però la part més dura encara ha de venir. En acabar les tortures, en Ialo és un home fet miques i en el procés de reconstrucció ha d'escriure tota la seva vida, com una confessió confessió, posant especial atenció als delictes dels que se l'acusa. Així que en Ialo escriu la seva vida un cop i una altre, perquè ho ha de repetir diverses vegades, i cada cop que ho fa ens explica més i més de la seva història familiar, una història molt marcada per la violència que fa més d'un segle assola l'Orient Mitjà i per la societat multireligiosa on viu. La seva història és com una ceba, amb capes i més capes, algunes reals i d'altres no.

En Ialo ens explica la seva infantesa a Beirut amb la seva família: el seu avi, un sacerdot cristià siríac que s'ha criat entre àrabs musulmans; la seva mare, una modista marcada per un amor impossible i ell. El pare va emigrar abans de néixer ell. També ens explica com amb 14 any va entrar a una de les milícies que van combatre a la guerra civil libanesa, on va passar deu anys, com després va fugir rumb Paris i com va retornar al Líban. És després d'aquest retorn que en Ialo comença les activitats que porten a la seva detenció. I també ens explica com va descobrir el sexe i com n'està d'enamorat de la Xirin, que és la noia que l'ha denunciat.

Ialo és una novel·la torbadora, certes escenes que si descriuen, especialment les tortures, són molt dures però alhora és fascinant. És fascinant la complexitat social, ètnica i religiosa que descriu a la seva, diguem-ne, biografia. I és que el Líban (l'Orient Mitjà de fet) és un laberint i els laberints són un repte.

Elies Khoury és un grandíssim escriptor i Ialo és una novel·la absolutament recomanable, però molt de compte, fa mal.