Blues de la Reserva, de Sherman Alexie

Títol: Blues de la Reserva

Autor: Sherman Alexie (traducció de Jordi Arbonès i Montull)

Editorial: Muchnik Editores

Any d'edició: 1995

Sherman Alexie és un indígena nord-americà de la tribu dels Spokane que viuen, malviuen o sobreviuen, a l'actual estat de Washington, als Estats Units, i moltes de les seves obres reflecteixen les condicions de vida del seu poble, tancat en reserves i vivint del sistema de beneficència, si no completament perduts en una societat en què no encaixen. Aquesta novel·la no és una excepció malgrat el toc fantàstic que té, perquè en aquest llibre hi ha elements màgics i/o diabòlics. 

Tot comença quan un vell negre, amb una guitarra tan vella com ell, arriba a la reserva. El vell resulta ser un cantant de blues que va desaparèixer el 1938. Des d'aquell moment no ha tornat a tocar la seva guitarra per a evitar que el Cavaller la senti i acudeixi a cobrar-se un antic deute, un deute contret a un encreuament de carreteres a l'estat de Mississipí...

Finalment, la guitarra se la queda Thomas Enciende-el-Fuego, l'indi que troba i acompanya al negre a veure la fetillera de la reserva. Amb la guitarra i l'ajut d'uns quants companys més de la reserva, Thomas munta el grup de blues i rock, els Coyote Spring, que assoleixen una certa notorietat dintre i fora de la reserva. La novel·la és el relat dels concerts i de les gires, de les relacions entre els components del grup, uns indis poc avesats al món que hi ha més enllà de la reserva, i tot el que això comporta. Un relat no massa optimista, val a dir.

Per cert, el vell negre és Robert Johnson, no és difícil d'endevinar, i l'autor ens dóna una versió del pacte que Johnson va fer amb el Diable, a canvi de tocar la guitarra millor que ningú.