Títol: Deep in a Dream: la larga noche de Chet Baker
Autor: James Gavin
Com dic a la secció corresponent d'aquest bloc, sóc un gran aficionat a la música i la meva passió es trasllada a les meves lectures, de manera que acostumo a llegir sobre música i músics. En aquest cas, vull comentar una biografia del gran trompetista de jazz Chet Baker, que va ser una figura molt important i destacada durant els anys 50 del segle passat.
El llibre està, segons el meu parer, molt ben documentat i en ell assistim al descens cap als inferns de Baker, utilitzant tota mena de drogues per aconseguir-ho, i el que això representa per a les persones del seu entorn, a destacar les dificilíssimes relacions amb la seva primera dona i els fills. De fet, hi ha moments del llibre molt més escabrosos que algunes novel·les on es reflecteix aquest ambient, perquè Baker era un ionqui de llarg recorregut (més de trenta anys d'addicció), molt sovint estava envoltat d'altres addictes i la droga era fonamental a la seva vida, així que se'ns mostra una successió d'esdeveniments de dubtosa legalitat i moralitat, per no dir delictius, en què Baker va participar a causa de la seva addicció.
En tot moment ens queda clar que la vida de Baker girava al voltant de la música i de la droga, però sense aclarir quina era la més important. Podem llegir que es drogava per poder superar la pressió de tocar i que tocava sempre que podia (la situació econòmica de Baker fou sempre complicada, com la de molts altres jazzmen de l'època) però també que oblidava concerts programats i que, a vegades, era completament incapaç de tocar per l'efecte de les drogues.
Resulta molt senzill trobar altres comentaris sobre aquest llibre a la xarxa i molts d'ells diuen que el llibre està més centrat en els aspectes morbosos de la vida de Baker que en la seva extraordinària sensibilitat per la música i la música mateixa. Curiosament, aquestes mateixes crítiques es repeteixen en parlar del documental Let's Get Lost. Tal vegada és cert, però són les dues cares de la mateixa moneda: no podem parlar de la música de Baker sense parlar de la seva addicció, cosa que també passa amb altres artistes i escriptors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada