dimarts, 5 de desembre del 2017

Una Trilogía palestina (Hombres en el sol - Lo que os queda - Um Saad), de Ghassan Kanafani




Títol: Una Trilogía palestina (Hombres en el sol - Lo que os queda - Um Saad)
Editorial: Hoja de Lata
Any d'edició: 2015


En aquest volum es recullen tres novel·les curtes del palestí Ghassan (o Gasán, segons la transliteració emprada) Kanafani, una les veus més importants de la novel·la àrab contemporània i cal dir que les tres són excepcionals, tres visions de l'exili palestí, la Nakba, absolutament demolidores i molt dures i crues.

Hombres en el sol, del 1963, és un relat que amb petites modificacions geogràfiques resulta absolutament actual i, per desgràcia, conegut. En ell trobem a tres palestins (molt diferents entre ells) que volen entrar a Kuwait, cercant un futur millor. Per fer-ho, tenen l'ajuda d'un compatriota que ja fa temps que hi és però les coses no són tan senzilles com semblen.

Lo que os queda, del 1966, és escrita amb un estil experimental i, a vegades, costa seguir el fil de la història. Hi ha tres persones protagonistes (Zacaries, la seva segona esposa, Mariam, i el germà petit d'ella, Hamed) i dos elements molt importants,  el desert que Hamed travessa per fugir i el temps, en forma del rellotge de pèndol de la casa dels germans. Les relacions entre les tres persones són un reflex de la situació política palestina i de la societat àrab més tradicional, on l'honor té molta importància. No és un text fàcil, necessita una certa reflexió perquè els salts en l'espai i el temps, anant d'un personatge a un altre, compliquen una mica la narració.

Um Saad, del 1969, és un recull de situacions explicades a un escriptor per la dona que fa feines a casa seva, la Um Saad del títol. Ella viu en un camp de refugiats, on la manca de futur i d'expectatives porta a molta gent a la depressió. Però un dia el seu fill Saad (Um Saad vol dir la mare d'en Saad) s'allista amb els fedayin i això comporta un canvi a l'actitud de la dona i de la resta de la família.

Amb aquests tres relats, es veu que Kanafani era un escriptor molt bo i molt compromès amb la seva causa. Una autèntica llàstima la seva mort amb només 36 anys, assassinat pel Mossad.

Cal destacar els excel·lents textos de María Rosa de Madariaga, alguns extrets d'edicions anteriors llargament descatalogades que ens ajuden a entendre el llibre, i la fantàstica edició feta per Hoja de Lata.

Una lectura excel·lent. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada