Títol: El pa de cada dia
Autor: Mohamed Xukri
Editorial: Bromera
Any d'edició: 1990
Cal dir-ho d'entrada: aquest llibre és una joia, malgrat la cruesa de la història que conté. I quina és aquesta història? Doncs la biografia de l'autor fins als vint anys, moment en què decideix aprendre a llegir i escriure.
Aquests primers 20 anys no van ser gens fàcils per a Mohamed Xukri. La seva família era oriünda del Rif i molt pobre. El pare havia desertat de l'exèrcit espanyol i va passar dos anys a la presó un cop la família es va traslladar a Tànger. A més, era un bevedor habitual i maltractava tant a la seva dona com als seus fills. Mohammed no suporta el seu pare ni la vida de pobresa i fam a la qual semblen condemnats i fuig de casa sempre que pot. Aquest vagarejar pels carrers de Tànger, i de les altres ciutats que visita (Orà i Tetuan) fa que conegui el costat més fosc de la societat de l'època. Assistim a la lluita constant per la supervivència (el pa del títol) i en Mohamed fa el que pot per tirar endavant: furta, treballa per a contrabandistes, dorm a cementiris per evitar ser violat, es baralla sovint, abusa de l'alcohol i de les drogues (el kif i l'haixix abunden a les pàgines del llibre). El sexe també es ben present a la vida del jove Xukri que freqüenta bordells i arriba a prostituir-se. Com he dit abans, la vida no va ser un camí de roses per a Xukri. Finalment, el detenen i passa un pocs dies a la presó. Allà, i gràcies a un altre pres, decideix aprendre a llegir i escriure.
No podem oblidar la situació política del Marroc durant l'època en què transcorre el llibre. El Marroc estava dividit en dos protectorats, un de francès i l'altre un espanyol, que s'acabaven el 1956. El malestar de la població i la lluita contra el colonialisme provoca que el 30 de març de 1952, la policia reprimís una manifestació amb extrema violència (he trobat un article acadèmic sobre el tema, aquest). Xukri hi era i ens dóna testimoni dels fets que va veure i viure.
Els temes tractats al llibre així com la cruesa amb què s'expliquen no van agradar gens a les autoritats del Marroc, cosa que va provocar que primer s'edités en anglès (el 1973, amb traducció de Paul Bowles) i francès (el 1980). Finalment, va aparèixer en àrab el 1982, tot i que va ser prohibit al cap de poc temps.
En definitiva, un llibre imprescindible i absolutament recomanable. Xukri va continuar escrivint la seva biografia i ja tinc esperant a la pila de llibres pendent la continuació d'aquest.
Aquests primers 20 anys no van ser gens fàcils per a Mohamed Xukri. La seva família era oriünda del Rif i molt pobre. El pare havia desertat de l'exèrcit espanyol i va passar dos anys a la presó un cop la família es va traslladar a Tànger. A més, era un bevedor habitual i maltractava tant a la seva dona com als seus fills. Mohammed no suporta el seu pare ni la vida de pobresa i fam a la qual semblen condemnats i fuig de casa sempre que pot. Aquest vagarejar pels carrers de Tànger, i de les altres ciutats que visita (Orà i Tetuan) fa que conegui el costat més fosc de la societat de l'època. Assistim a la lluita constant per la supervivència (el pa del títol) i en Mohamed fa el que pot per tirar endavant: furta, treballa per a contrabandistes, dorm a cementiris per evitar ser violat, es baralla sovint, abusa de l'alcohol i de les drogues (el kif i l'haixix abunden a les pàgines del llibre). El sexe també es ben present a la vida del jove Xukri que freqüenta bordells i arriba a prostituir-se. Com he dit abans, la vida no va ser un camí de roses per a Xukri. Finalment, el detenen i passa un pocs dies a la presó. Allà, i gràcies a un altre pres, decideix aprendre a llegir i escriure.
No podem oblidar la situació política del Marroc durant l'època en què transcorre el llibre. El Marroc estava dividit en dos protectorats, un de francès i l'altre un espanyol, que s'acabaven el 1956. El malestar de la població i la lluita contra el colonialisme provoca que el 30 de març de 1952, la policia reprimís una manifestació amb extrema violència (he trobat un article acadèmic sobre el tema, aquest). Xukri hi era i ens dóna testimoni dels fets que va veure i viure.
Els temes tractats al llibre així com la cruesa amb què s'expliquen no van agradar gens a les autoritats del Marroc, cosa que va provocar que primer s'edités en anglès (el 1973, amb traducció de Paul Bowles) i francès (el 1980). Finalment, va aparèixer en àrab el 1982, tot i que va ser prohibit al cap de poc temps.
En definitiva, un llibre imprescindible i absolutament recomanable. Xukri va continuar escrivint la seva biografia i ja tinc esperant a la pila de llibres pendent la continuació d'aquest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada