Época de migración al Norte, deTayyeb Saleh

Títol: Época de migración al Norte

Autor: Tayyeb Saleh

Editorial: Alcor

Any d'edició: 1990

Abans de res cal dir que estem davant d'una d'aquelles novel·les que apareix, com a mínim, a dues llistes de grans novel·les, a saber, a la de les millors novel·les escrites en àrab i a la de les millors novel·les africanes. El seu autor també apareix a les llistes dels millors escriptors en àrab i dels millors escriptors africans.

La pregunta és: de veritat s'ho mereixen, tant el llibre com l'autor? I la resposta és un rotund sí.

La novel·la és una mena de joc de miralls. El nostre anònim narrador torna al seu poble, l'imaginari Wad Hamid, situat a la zona on el Nil no discorre de sud a nord, sinó que ho fa d'est a oest, després de 7 anys a Anglaterra on ha fet un doctorat en literatura anglesa. El poble està més o menys igual però hi ha un nou habitant que ell no coneix, en Mustafà Said, qui, com ell, també va anar a estudiar a Anglaterra, en el seu cas economia i que va arribar al poble quan va marxar-ne el narrador. Mustafà té dona i dos fills i, contribuint al desenvolupament de la regió, s'ha guanyat el respecte dels seus veïns malgrat el misteri que envolta la seva persona.

Entre tots dos, que podrien ser la mateixa persona amb vint anys de diferència, es forja una gran amistat i complicitat. Tots dos són sudanesos, musulmans, àrabs i africans, i tots dos han passat una part de la seva vida a Anglaterra, societat europea, cristiana i freda, de manera que poden comparar els dos estils de vida i, a més, comparteixen el fet que van ser considerats com els exòtics i rars exemplars de persones cultes que provenen d'un entorn endarrerit culturalment i socialment.

Però Mustafà Said té diversos secrets que no comparteix amb el seu amic. Només quan desapareix arrossegat pel riu durant una crescuda, el seu amic comença a explorar qui era realment el difunt. Un dels secrets està guardat sota pany i forrellat a la casa del difunt: una biblioteca. L'altre forma part del passat de Mustafa Said. A més a més, el narrador s'ha de fer càrrec de la vídua i dels fills del desaparegut i la cosa acaba de manera tràgica.

Al llibre hi trobem molts temes: la lluita entre Orient i Occident, la colonització i la descolonització, la religió, el sexe. Cal dir que alguns personatges parlen obertament de sexe, fins i tot amb una dona, mentre beuen alcohol, imatge completament trencadora de la que tenim de l'Islam. També es parla de la mutilació genital femenina, posant-la en dubte, fet que devia ser poc habitual a l'època en què va ser escrit el llibre i dintre de la societat que reflectia. De fet, el llibre ens ensenya una societat musulmana força diferent de la imatge que en podem tenir per altres bandes.

I tot això, escrit amb un estil exquisit i molt poètic. Una gran història que mereix ser més coneguda. Em sembla que mai s'ha traduït al català i les dues o tres edicions en castellà estan més que descatalogades...