Diario de un fiscal rural, de Tawfiq Al Hakim

Títol: Diario de un fiscal rural 

Autor: Tawfiq Al Hakim
Editorial: Ediciones del Viento
Any d'edició: 2004

Aquesta novel·la és considerada com una de les obres mestres de la literatura àrab contemporània i el seu autor, Tawfiq Al Hakim, un dels renovadors i figura clau de les lletres àrabs.

Publicada per primera vegada el 1937 i traduïda al castellà el 1955 (l'edició de Ediciones del Viento recupera aquesta traducció), aquesta breu novel·la és un fantàstic i irònic esbós de la societat rural egípcia del primer terç del segle XX. El protagonista, un fiscal destinat a una zona empobrida del delta del Nil es troba amb un cas d'assassinat i a partir d'ell, llegim la descripció, no gaire amable, del funcionament de la societat i la justícia del país en aquella època.

Assistim als elements típics d'una investigació d'aquest tipus: a una autòpsia, a l'exhumació d'un cadàver i diversos interrogatoris. Però també veiem com el protagonista viu ofegat per la burocràcia i la lentitud del sistema judicial i com fa equilibris entre la justícia civil (que ell representa) i la justícia religiosa, molt important als països musulmans. Si hi afegim que en el transcurs dels onze dies en què transcorre la novel·la hi ha un canvi de govern al país, ja ho tenim tot.

Cada capítol és la narració d'un d'aquests dies i hi ha moments hilarants, com la comparació dels judicis i les sentències segons qui sigui el jutge (dels dos que hi ha), el moment en què la gent del poble porta el telèfon oficial (símbol del poder) a casa del nou delegat del govern després d'arrencar-lo de casa del seu predecessor, la quasi fallida de la farmàcia per culpa del jutge religiós, etc.

Aquestes i d'altres escenes et provoquen un somriure durant la lectura i en acabar el llibre, vaig trobar-hi un regust a les pel·lícules de Berlanga i Azcona, i és que ni la història ni els personatges d'aquest llibre són tan diferents del que veiem a les pel·lícules d'aquest tàndem. Potser perquè les societats descrites tampoc ho són, malgrat que ens pensem el contrari.

Un llibre excel·lent.