Títol: Las Fantásticas Aventuras del Barón Bóldan
Autor: Pedro Zarraluki
Editorial: Argos Vergara
Any d'edició: 1981
Hi ha vegades
que si no fos perquè el tens entre les mans, pots pensar que
l'objecte en qüestió no existeix o que tens una peça única.
Aquesta és la sensació que tinc quan començo a escriure aquest
breu comentari sobre el llibre.
Per què?
Perquè una simple cerca usant el cercador més típic de la xarxa
ens mostra que hi ha molts exemplars a la venda però no he trobat
cap comentari sobre el llibre. De fet a l'entrada sobre l'autor a la
wikipedia no apareix enlloc i el mateix passa a escritores.org. Per acabar-ho d'adobar, consultant l'arxiu de la Biblioteca
Nacional, es comenta que la novel·la té 321 pàgines però la meva
edició (la primera i única, em sembla) en té 273. Resumint, que la
informació disponible sobre aquest llibre és gairebé inexistent
així que decideixo posar-hi el meu granet de sorra aportant una mica d'informació.
Així doncs parlem del
llibre, que d'això es tracta. En primer lloc, aquesta és
una novel·la coral amb un grapat de personatges que van teixint la
trama. I segon, la novel·la és
pot inscriure dintre del gènere fantàstic però que ningú esperi
dracs, orcs i coses per l'estil, és més aviat una novel·la
al·legòrica i simbòlica.
L'argument
ens explica com el Baró Bóldan, fill d'una rica família que es
dedica a gaudir d'una vida diletant, libidinosa i aventurera, arriba a
l'Atlàntida durant una expedició antàrtica. A la seva arribada es
proclamat rei (una mica Kipling tot plegat) d'una Atlàntida decadent
que està esperant el líder–salvador que ha de retornar la
glòria perduda a la ciutat. Assistim a la creació de la Cort i del
seguici reial i al fracàs de les reformes ciutadanes que imposen els
5 utopistes que viuen a la ciutat, a saber i per ordre d'aparició (i desaparició): Plató, Sant Agustí, Tommaso Campanella, Thomas More i Rabelais. Mentre els reformadors fallen un
cop i un altre en les seves reformes socials, hi ha vàries trames més en marxa: un assassí en
sèrie (que em recorda a una barreja entre el Fantasma de l'Òpera i
Els crims del Museu de Cera), la relació del Baró amb la seva reina
(plena d'escenes de sexe molt explícit), l'exploració d'un laberint
(trama que no he acabat d'entendre, tot sigui dit), diverses
intrigues palatines, relacions amoroses on es discuteix si és més
important l'amor o l'art i vàries revoltes ciutadanes contra les reformes. Tot això ens
porta a un desenllaç que es veu a venir, perquè el Baró barreja
realitat i somni en els seus deliris.
Personalment,
m'ha agradat el llibre malgrat que en certs moments m'ha costat
avançar (el laberint s'ha m'ha fet molt feixuc) però Zarraluki
escriu bé i la utilització de temes mitològics,
filosòfics i religiosos durant la trama està molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada