dilluns, 7 de novembre del 2016

Las Fantásticas Aventuras del Barón Bóldan, de Pedro Zarraluki



Títol:  Las Fantásticas Aventuras del Barón Bóldan
Autor: Pedro Zarraluki
Editorial: Argos Vergara
Any d'edició: 1981

Hi ha vegades que si no fos perquè el tens entre les mans, pots pensar que l'objecte en qüestió no existeix o que tens una peça única. Aquesta és la sensació que tinc quan començo a escriure aquest breu comentari sobre el llibre.

Per què? Perquè una simple cerca usant el cercador més típic de la xarxa ens mostra que hi ha molts exemplars a la venda però no he trobat cap comentari sobre el llibre. De fet a l'entrada sobre l'autor a la wikipedia no apareix enlloc i el mateix passa a escritores.org. Per acabar-ho d'adobar, consultant l'arxiu de la Biblioteca Nacional, es comenta que la novel·la té 321 pàgines però la meva edició (la primera i única, em sembla) en té 273. Resumint, que la informació disponible sobre aquest llibre és gairebé inexistent així que decideixo posar-hi el meu granet de sorra aportant una mica d'informació.

Així doncs parlem del llibre, que d'això es tracta. En primer lloc, aquesta és una novel·la coral amb un grapat de personatges que van teixint la trama. I segon, la novel·la és pot inscriure dintre del gènere fantàstic però que ningú esperi dracs, orcs i coses per l'estil, és més aviat una novel·la al·legòrica i simbòlica.

L'argument ens explica com el Baró Bóldan, fill d'una rica família que es dedica a gaudir d'una vida diletant, libidinosa i aventurera, arriba a l'Atlàntida durant una expedició antàrtica. A la seva arribada es proclamat rei (una mica Kipling tot plegat) d'una Atlàntida decadent que està esperant el líder–salvador que ha de retornar la glòria perduda a la ciutat. Assistim a la creació de la Cort i del seguici reial i al fracàs de les reformes ciutadanes que imposen els 5 utopistes que viuen a la ciutat, a saber i per ordre d'aparició (i desaparició): Plató, Sant Agustí, Tommaso Campanella, Thomas More i Rabelais. Mentre els reformadors fallen un cop i un altre en les seves reformes socials, hi ha vàries trames més en marxa: un assassí en sèrie (que em recorda a una barreja entre el Fantasma de l'Òpera i Els crims del Museu de Cera), la relació del Baró amb la seva reina (plena d'escenes de sexe molt explícit), l'exploració d'un laberint (trama que no he acabat d'entendre, tot sigui dit), diverses intrigues palatines, relacions amoroses on es discuteix si és més important l'amor o l'art i vàries revoltes ciutadanes contra les reformes. Tot això ens porta a un desenllaç que es veu a venir, perquè el Baró barreja realitat i somni en els seus deliris.

Personalment, m'ha agradat el llibre malgrat que en certs moments m'ha costat avançar (el laberint s'ha m'ha fet molt feixuc) però Zarraluki escriu bé i la utilització de temes mitològics, filosòfics i religiosos durant la trama està molt bé. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada