Salir a robar caballos, de Per Petterson

Títol: Salir a robar caballos

Autor:  Per Petterson

Any d'edició: 2010

Ha volgut la casualitat que faci pocs dies s'hagi publicat al suplement cultural de La Vanguardia una ressenya sobre l'aparició d'aquesta novel·la en català, quan tot just fa una setmana que el qui escriu això ha acabat de llegir-la (en castellà). Novel·la, per cert, que ve precedida de grans crítiques i havent guanyat varis i prestigiosos premis.

Feia ja uns anys que “Salir a robar caballos” estava a la prestatgeria però no li ha arribat el torn de lectura fins fa ben poc. Vaig comprar-la després de veure una entrevista a l'autor al programa de televisió Página 2 però, com dic, ha estat un temps esperant tanda.

La trama sembla senzilla: a finals de 1999, en Trond, gairebé septuagenari, s'instal·la a una solitària cabana al mig de bosc, en una zona de Noruega molt propera a Suècia. No és el primer cop que hi va, allà mateix va passar-hi l'estiu de 1948, amb el seu pare, talant uns arbres per vendre la fusta. I aquell va ser un estiu decisiu a la seva vida.

El llibre, escrit en primera persona, fa continus salts en el temps barrejant l'actualitat i aquell llunyà estiu. I és que, malgrat el temps que ha passat, certes coses ocorregudes aquell estiu afecten la nova vida d'en Trond. Així que, a còpia de salts temporals narratius, descobrim què va passar aquell estiu, què significa aquesta cabana per en Trond i molt especialment, que va significar per al seu pare, que va viure-hi durant la Segona Guerra Mundial.

La presència del pare és constant a tot el llibre, ja sigui com a actor directe (durant els fets de la guerra i de l'estiu) o indirecte, ja que el seu fill viu de ben aprop, molts anys després, les conseqüències d'aquells fets. I és que en Trond tracta, en certa manera, de passar comptes amb el pare.

Durant tot el llibre anem lligant caps fins a construir tota la història malgrat que algunes coses quedin sense explicar, però ens podem imaginar què va passar. És un bon llibre però, per dir-ho tot, no m'ha entusiasmat i en certs moments se m'ha fet pesat. Malgrat tot, paga la pena donar-li una oportunitat.