dilluns, 17 d’octubre del 2016

El fusell del meu pare, de Hiner Saleem



Títol: El fusell del meu pare
Autor: Hiner Saleem
Editorial: Edicions La Campana
Any d'edició: 2005

L'Azad és un nen kurd que viu a l'Iraq. De fet, ell viu a la ciutat d'Akré que ha sigut otomana, turca, anglesa i iraquiana sense que els seus habitants diguessin ni ase ni bèstia. La seva família està implicada amb la causa per la independència del Kurdistan, el seu pare és seguidor del general Mustafà Barzani, un germà està a les muntanyes amb els peixmergues (al llibre se'ls anomena paixmergues) i part de la família (com gairebé tota la població kurda) pateix la repressió dels diferents governants, no només dels iraquians.

De fet, el llibre comença amb l'assassinat a mans d'uns milicians d'un cosí d'Azad, en Mamú. Arran d'això, l'Azad i la seva família inicien uns anys de fugida que inclouen un exili a Iran, tornades a Akré, diverses fugides a les muntanyes i molta violència de caràcter polític, fins que Azad, amb 18 anys, aconsegueix fugir a la Síria d'Assad. Tot això és la biografia de l'autor, Hiner Saleem, convertit en Azad per explicar-nos-ho.

Tot i ser la visió d'un nen, el relat no és gens innocent. El poble kurd viu dividit entre 4 països que els reprimeixen i ignoren, hi ha diversos canvis polítics en aquests països (a l'Iraq el partit Baas assoleix el poder i més tard arriba Saddam Hussein) que els afecten, i està atrapat pels jocs geoestratègics de les grans potències de l'època, que donen suport alternatiu a les diferents faccions kurdes, segons convingui. Tot això està explicat però no una enumeració dels fets, se'ns explica el què això implicava per a la població: repressió, control policial, marginació dels kurds i la seva llengua, etc.

Malgrat que l'acció del llibre transcorre entre els anys 1950 – 1970, es podria (es pot) adaptar molt fàcilment als esdeveniments actuals només canviant alguns noms que hi són esmentats. De fet, alguns són els mateixos però ara hi ha la nova generació.

Una bona lectura per a un parell de tardes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada