Títol: El Último Amigo
Editorial: Anagrama
Any d'edició: 2011
Posem-nos en situació. Estem a la ciutat de Tànger de principis dels anys 60 del segle XX, pocs anys després de la independència del Marroc i en plena guerra d'Algèria. A l'elitista Liceu Francès de la ciutat es coneixen Alí i Mamed (diminutiu de Mohammed) i inicien una amistat que durarà tota la vida.
Alí és natural de Fez i ve a ser una mena d'aristòcrata que acaba d'arribar a una ciutat nova, mentre que Mamed és el prototipus de tangerí . Tot i les diferències socials, la seva relació es va enfortint dia rere dia, mentre descobreixen la vida adulta, la religió, les noies, el sexe, la política, el cinema, la vida de casats, els fills, etc. La seva amistat els permet superar tota mena d'obstacles, entre ells la repressió de la policia de Hassan, que els envia a una mena de camp de reeducació, a causa de les seves idees progressistes. Malgrat tot, la seva relació passa per moments molt crítics i cada amic ho viu d'una manera diferent. De fet, el llibre és una història d'amistat portada fins a un extrem molt radical.
El llibre està dividit en dos grans blocs, cadascun d'ells narrat per un dels amics. A tall d'epíleg hi ha un breu capítol narrat per en Ramón, un espanyol casat amb una marroquina, i company dels dos amics des de l'adolescència. És l'observador neutral que posa el contrapunt a les altres parts.
El Marroc és un país fascinant, que ens resulta alhora tant proper com exòtic però també és un gran desconegut. Per això, llegir a autors com Tahar Ben Jelloun que ens descriu tan bé la societat d'aquell país, és d'allò més recomanable.
Una lectura imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada