Títol: Els narradors de la nit
Autor: Rafik Schami
Editorial: Edicions de la Magrana
Any d'edició: 1995
L'autor d'aquesta novel·la ja ha sigut esmentat en aquest bloc (concretament a la introducció de l'entrada dels llibres de Yasmina Khadra) però fins ara no havia llegit res seu. El primer que resulta curiós és que Rafik Schami, tot i ser sirià, aquest llibre va ser escrit en alemany, ja que resideix a Alemanya des de 1971 i des d'on ha desenvolupat gran part de la seva carrera literària, on ha obtingut un cert reconeixement i aquest deu ser el motiu pel qual ha estat traduït a moltes altres llengües.
L'acció del llibre transcorre a Damasc l'agost de 1959, moment en què, de cop i volta, en Salim, un cotxer vidu que havia fet la ruta entre Beirut i la capital siriana durant molts anys, perd la veu. Aquest fet és considerat una gran tragèdia pels seus veïns i, molt especialment, pel seu grup d'amics més propers, ja que cada nit des de feia deu anys es reunien a casa del cotxer per escoltar les seves històries perquè en Salim és un gran rondallaire.
El grup d'amics, de tots els estrats socials de la societat siriana del moment, es prenen com una obligació fer recuperar la veu al seu amic i per fer-ho intenten diferents remeis, tots ells debades. Finalment, decideixen que l'única manera de fer-ho és explicant cadascun d'ells una història a la resta del grup i quan acabin, en Salim es recuperarà. Així doncs, el llibre ens presenta les narracions fetes pels amics de Salim que, com he dit, són d'origen molt divers, resultant també molt variades les coses que expliquen. Cal aclarir que el llibre conté moltes més històries que les que narren els amics d'en Salim, hi trobem descripcions de la societat siriana del moment, de la vida quotidiana dels damasquins, de la situació política àrab del moment i moltes rondalles i contes.
Tant el plantejament del llibre com el desenvolupament em va fer pensar en els contes de Les mil i una nits però amb una Xahrazad canviant. A més, la tradició dels hakawatis, contacontes que amenitzaven amb les seves narracions les vetllades, apareix mencionada diverses vegades de manera que resulta inevitable trobar una semblança entre tots aquests elements.
Un molt bon llibre, molt amè i distret. Paga la pena cercar més coses del seu autor.
L'autor d'aquesta novel·la ja ha sigut esmentat en aquest bloc (concretament a la introducció de l'entrada dels llibres de Yasmina Khadra) però fins ara no havia llegit res seu. El primer que resulta curiós és que Rafik Schami, tot i ser sirià, aquest llibre va ser escrit en alemany, ja que resideix a Alemanya des de 1971 i des d'on ha desenvolupat gran part de la seva carrera literària, on ha obtingut un cert reconeixement i aquest deu ser el motiu pel qual ha estat traduït a moltes altres llengües.
L'acció del llibre transcorre a Damasc l'agost de 1959, moment en què, de cop i volta, en Salim, un cotxer vidu que havia fet la ruta entre Beirut i la capital siriana durant molts anys, perd la veu. Aquest fet és considerat una gran tragèdia pels seus veïns i, molt especialment, pel seu grup d'amics més propers, ja que cada nit des de feia deu anys es reunien a casa del cotxer per escoltar les seves històries perquè en Salim és un gran rondallaire.
El grup d'amics, de tots els estrats socials de la societat siriana del moment, es prenen com una obligació fer recuperar la veu al seu amic i per fer-ho intenten diferents remeis, tots ells debades. Finalment, decideixen que l'única manera de fer-ho és explicant cadascun d'ells una història a la resta del grup i quan acabin, en Salim es recuperarà. Així doncs, el llibre ens presenta les narracions fetes pels amics de Salim que, com he dit, són d'origen molt divers, resultant també molt variades les coses que expliquen. Cal aclarir que el llibre conté moltes més històries que les que narren els amics d'en Salim, hi trobem descripcions de la societat siriana del moment, de la vida quotidiana dels damasquins, de la situació política àrab del moment i moltes rondalles i contes.
Tant el plantejament del llibre com el desenvolupament em va fer pensar en els contes de Les mil i una nits però amb una Xahrazad canviant. A més, la tradició dels hakawatis, contacontes que amenitzaven amb les seves narracions les vetllades, apareix mencionada diverses vegades de manera que resulta inevitable trobar una semblança entre tots aquests elements.
Un molt bon llibre, molt amè i distret. Paga la pena cercar més coses del seu autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada