Títol: La tieta Safeia i el monestir
Autor: Baha Taher
Editorial: Límits Editorial - Ediciones del Bronce
Any d'edició: 1998 - 2000
Ens hem de situar a un poblet de l'Alt Egipte a mitjans de la dècada de 1960. Allà hi viu el nostre narrador anònim, que té uns dotze anys, amb la seva família. Molt a prop del poble hi ha un monestir copte que viu en perfecta harmonia amb els habitants musulmans del llogarret. De fet, els consells sobre conreus que dóna un dels monjos que i viuen són d'allò més apreciats pels pagesos locals.
La Safeia del títol és una cosina de la mare del protagonista, una noia de gran bellesa, que va quedar al càrrec de la seva família quan van morir els seus pares. La Safeia sembla predestinada a casar-se amb en Harbi, un cosí llunyà del pare del narrador, que també va quedar orfe, posseïdor d'una veu excepcional i per qui tota la família sent una gran estimació, i el dia que Harbi va a la casa de la família amb el bei cònsol, el seu oncle, un home gran i molt poderós i respectat al poble, tot indica que el casament es produirà. Però, en realitat, era en Harbi qui acompanya al seu oncle a la petició de mà. D'aquesta manera la Safeia es casa amb el bei. A partir comença un enfrontament entre en Harbi i el bei que acaba amb la mort d'aquest darrer. Des d'aquest moment, la Safeia només espera el dia que en Hassan, el fill que ha tingut amb el cònsol bei, pugui venjar el seu pare.
En Harbi és condemnat a presó però allà emmalalteix greument i és excarcerat al cap de poc temps. Com que no té on anar, troba refugi al monestir cristià on roman fins que la malaltia acaba amb ell. Val a dir que la Safeia no sobreviu gaire temps més.
Tot això, i algunes coses més, en poc més de les cent pàgines que té aquesta novel·la curta. A banda de la trama d'amor, odi i venjança, l'autor fa un repàs a l'evolució social i econòmica d'Egipte assenyalant els conflictes entre tradició i modernitat i esmentant alguns fets destacats de la història recent del país, com la desfeta àrab de 1969.
Resumint, aquest llibre resulta una molt bona introducció a l'obra de l'autor a qui caldrà llegir més.
PS: com sol passar, hi ha moments i situacions que si no es coneixen una mica la tradició islàmica o el context històric de la novel·la poden resultar confusos. Actualment ho trobem tot usant el mòbil i Google, però les notes a peu de pàgina són sempre benvingudes i en aquest sentit, l'edició en castellà és millor.
Ens hem de situar a un poblet de l'Alt Egipte a mitjans de la dècada de 1960. Allà hi viu el nostre narrador anònim, que té uns dotze anys, amb la seva família. Molt a prop del poble hi ha un monestir copte que viu en perfecta harmonia amb els habitants musulmans del llogarret. De fet, els consells sobre conreus que dóna un dels monjos que i viuen són d'allò més apreciats pels pagesos locals.
La Safeia del títol és una cosina de la mare del protagonista, una noia de gran bellesa, que va quedar al càrrec de la seva família quan van morir els seus pares. La Safeia sembla predestinada a casar-se amb en Harbi, un cosí llunyà del pare del narrador, que també va quedar orfe, posseïdor d'una veu excepcional i per qui tota la família sent una gran estimació, i el dia que Harbi va a la casa de la família amb el bei cònsol, el seu oncle, un home gran i molt poderós i respectat al poble, tot indica que el casament es produirà. Però, en realitat, era en Harbi qui acompanya al seu oncle a la petició de mà. D'aquesta manera la Safeia es casa amb el bei. A partir comença un enfrontament entre en Harbi i el bei que acaba amb la mort d'aquest darrer. Des d'aquest moment, la Safeia només espera el dia que en Hassan, el fill que ha tingut amb el cònsol bei, pugui venjar el seu pare.
En Harbi és condemnat a presó però allà emmalalteix greument i és excarcerat al cap de poc temps. Com que no té on anar, troba refugi al monestir cristià on roman fins que la malaltia acaba amb ell. Val a dir que la Safeia no sobreviu gaire temps més.
Tot això, i algunes coses més, en poc més de les cent pàgines que té aquesta novel·la curta. A banda de la trama d'amor, odi i venjança, l'autor fa un repàs a l'evolució social i econòmica d'Egipte assenyalant els conflictes entre tradició i modernitat i esmentant alguns fets destacats de la història recent del país, com la desfeta àrab de 1969.
Resumint, aquest llibre resulta una molt bona introducció a l'obra de l'autor a qui caldrà llegir més.
PS: com sol passar, hi ha moments i situacions que si no es coneixen una mica la tradició islàmica o el context històric de la novel·la poden resultar confusos. Actualment ho trobem tot usant el mòbil i Google, però les notes a peu de pàgina són sempre benvingudes i en aquest sentit, l'edició en castellà és millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada