Frankenstein a Bagdad, d'Ahmed Saadawi

Títol: Frankenstein a Bagdad

Autor: Ahmed Saadawi

Editorial: Amsterdam (català) - Libros del Asteroide (castellà)

Any d'edició: 2019


A l'entrada cronològicament anterior a aquesta comentava que són molt pocs els autors que participen en el premi IPAF (International Prize for Arabic Fiction) que són traduïts i aquesta novel·la n'és un bon exemple, ja que va guanyar-lo l'any 2014, com també va guanyar el Grand Prix de l'Imaginaire el 2017 (un guardó de literatura fantàstica) i va ser finalista del Man Booker International el 2018 i de l'Arthur C Clarke Award d'aquest passat 2019 (un premi de ciència-ficció). Sens dubte, aquest reconeixement internacional ha permès l'edició a casa nostra i no deixa de sorprendre'n la bona rebuda que ha obtingut entre els seguidors de la literatura fantàstica i és que la menció a la criatura de Mary Shelley sempre té molt de ganxo.

Situem-nos a la Bagdad del 2005, la capital d'un país que acaba de derrocar a un dictador, sotmesa a una gran violència sectària i controlada (més o menys) per l'exèrcit iraquià recolzat per les forces d'ocupació nord-americanes amb elements de seguretat privada. En aquest clima asfixiant, els habitants de la ciutat intenten viure de la millor manera possible entre ells els veïns del carreró número 7 del barri de Batawin. Aquí hi viu l'Elixva, amb el seu gat Nabu, una anciana cristiana assíria que té la família a Austràlia però que roman a Bagdad esperant la tornada del seu fill Daniel (d'aquí que sigui coneguda com a Umm Daniel), desaparegut durant la guerra entre Iran i l'Iraq, fa 20 anys.

Al mateix carreró, hi viu la Umm Salim la Blanca, amiga de l'Elixva i absolutament convençuda que la presència de l'anciana protegeix els seus veïns. A la casa mig enderrocada que hi ha al costat de la de l'Elixva, hi viu en Nadi, un drapaire amic d'inventar i explicar històries d'allò més inversemblants però que té molt poca credibilitat entre els clients de la cafeteria del seu amic Aziz l'Egipci per culpa de la seva afició a l'araq.

A la rodalia del carreró hi trobem en Mahmud as Sawadi, un jove periodista que viu al decrèpit hotel Uruba, regentat per Abu Anmar. Tant l'hotel com la casa de l'Elixva són cobejats per un especulador immobiliari, en Faraj.

Com he dit, en Hadi el drapaire és un gran fabulador i entre les històries que explica destaca la del Comsedigui, un ésser format a partir de membres de les víctimes dels nombrosos atemptats que hi ha a la ciutat, que ha anat recollint i unint per crear un cos al qual donar un enterrament digne. El que no ha considerat en Hadi és la possibilitat que aquest cos tornés a la vida i que ho fes amb un objectiu: venjar a aquells que formen part del seu cos.

A partir d'aquí, el Comsedigui comença la seva venjança, convertint-se en el criminal més cercat de l'Iraq. Ara bé, cada cop que assoleix el seu objectiu, les parts del cos provinents de la persona venjada deixen de funcionar, fet que l'obliga a cercar "recanvis". Inicialment intenta usar només parts de cossos de víctimes innocents però es veu obligat a usar parts de criminals, de manera que la separació entre víctimes i botxins, innocents i culpables, es va diluint alhora que s'incrementa la quantitat de persones a venjar fent que la seva missió sigui inabastable.

Com que la seva identitat i el seu aspecte són un misteri, es converteix en una presa cobejada per molta gent, des de periodistes a un grup militar comandat pel brigadier Surur Muhammad Majid, un baasista que ha sobreviscut a les purgues, que segueix les indicacions d'un equip d'astròlegs i vidents per evitar atemptats i detenir delinqüents. La persecució del Comsedigui és implacable però té un final inesperat i amb conseqüències molt diferents per a tots aquells que hi tenen una relació, per petita que sigui.

Amb aquesta barreja de realitat (duríssima) amb elements fantàstics - sobrenaturals, l'autor ens fa un retrat d'un país desfet on la violència estava (i està) desfermada i fora de tot control. Una novel·la excel·lent que farà que l'autor rebi molta més atenció i consideració, de manera totalment merescuda.

PS: he llegit l'edició en català però he posat les dues portades perquè és un llibre molt recent i fàcil de trobar, i perquè la portada de l'edició en castellà m'agrada molt, que voleu que us digui...