Oro en polvo, d'Ibrahim al-Koni

 

Títol: Oro en polvo

Autor: Ibrahim al-Koni

Editorial: Galaxia Gutenberg.

Any d'edició: 1999

Si abans de seguir llegint feu un cop d'ull a la (molt breu) entrada de la Viquipèdia sobre l'autor, trobareu les claus que defineixen aquesta novel·la: desert del Sàhara, tuareg, realisme màgic i faulista sufí.

Realment Oro en polvo és una novel·la molt diferent d'altres que he comentat en aquest bloc. Per començar, passa al desert del Sàhara, a una zona per on passen les caravanes de camells entre les muntanyes Tibesti, la Hamada al hamra (l'hamada vermella) i les muntanyes Aïr. El protagonista és l'Ojayyed, fill d'un noble tuareg, a qui regalen un poltre de mehari (dromedari) excepcional perquè és blanc i negre i entre l'home i la bèstia es crea un vincle tan fort que en determinarà el destí d'ambdós.

Així el dromedari acompanya a en Ojayyed a tot arreu fins que l'animal agafa la sarna i la curació d'aquesta malaltia és l'inici de les desgràcies de tots dos. Seguint els consells del venerable Musa, que barregen sufisme amb superstició, van a la recerca d'una herba màgica-medicinal per guarir l'animal. Durant el camí, l'Ojayyed fa una promesa a una estela de la deessa Tanit (adorada des de l'època dels cartaginesos) però, per diferents motius, oblida complir-la i acabarà culpant de les seves desgràcies a aquest oblit.

 

Un cop guarit el dromedari, l'Ojayyed es casa, sense el consentiment del seu pare que volia una altra dona per al seu fill amb l'objectiu mantenir el lideratge de la tribu, i té un fill. Però estem a la segona dècada del segle XX i la situació en aquest racó del desert no és fàcil: al nord, els italians han envaït Líbia i des del sud, altres tribus es dediquen a assaltar i robar als pobladors de la zona. Per tal d'aconseguir menjar, Ojayyed entrega en penyora al dromedari a un parent de la seva dona, però quan intenta recuperar-lo, es troba que el parent vol que es divorciï de la seva dona per casar-s'hi ell. En Ojayyed finalment accepta i rep en compensació una mica de l'or en pols del títol. Serà una menció feta per un pastor sobre aquest or en pols el que provocarà el tràgic final de la parella, després que en Ojayyed mati al parent de la seva dona.

Com ja he comentat, és una novel·la atípica, pel to de faula que té i aquesta barreja d'elements místics amb reals, però està escrita d'una manera molt evocadora, deixant anar petites píndoles de la saviesa adquirida pels pobles del Sàhara, que la fa irresistible.