Ese olor, de Sonallah Ibrahim

 

 

Títol: Ese olor
Autor: Sonallah Ibrahim
Editorial: Libros de la Ballena
Any d'edició: 2014

Agafo una de les frases que hi ha a la coberta posterior del llibre que copsa molt bé la temàtica d'aquest llibre: 

 

«Què queda a la vida d'un home després de la presó i la tortura?»

 

I és que el llibre va d'això, d'un home, de qui no en sabem el nom ni els motius de l'empresonament, que surt de la presó. Assistim al moment de l'alliberament i com intenta adaptar-se a la nova situació de llibertat, voltant per El Caire i visitant amics i familiars. Compartim la seva confusió i sentim l'opressió que li provoca la ciutat. Tot això sota vigilància policial, perquè cada dia un policia el visita per a verificar que és a casa a l'hora que li han dit (el protagonista té prohibit sortir de casa a la nit). Val a dir, que l'obra és completament autobiogàfica, ja que Ibrahim va ser empresonat el 1959 durant 5 any, a causa de la seva militància comunista.

 

Ese olor és un llibre trencador per varis motius. D'una banda, per la seva brevetat (poc més de 50 pàgines) i d'altra banda, per l'estil, no hi ha diàlegs, tot està integrat a la narració, que també inclou els records del protagonista (en diferencien per estar en lletra cursiva).  A més, poc després de la seva publicació el 1966, l'obra va ser segrestada pel govern egipci i en van circular ben pocs exemplars.

 

Vull destacar l'epileg d'aquesta edició, que de fet va ser el pròleg de l'edició marroquina, pel seu valor informatiu. En ell, Ibrahim explica l'afer del segrest del llibre, d'alguns escriptors egipcis i com s'ha arribat a la versió que s'edita, degut a la pressió dels editors que no veien bé publicar un llibre tan curt. 

Entre la novel·la, l'epileg i el pròleg de l'edició espanyola, aquest llibre té unes 100 pàgines, que és llegeixen d'una volada i que et deixen amb una sensació desagradable degut a la situació del protagonista.