Acudits per a milicians, de Mazen Maarouf

Títol: Acudits per a milicians

Autor: Mazen Maarouf

Editorial: Navona (en català) - Alianza (en castellà).

Any d'edició: 2019

Començo aquest la lectura d'aquest llibre fa cosa d'un mes i mig. Em resultava molt atraient per ser un autor desconegut per a mi i per la seva biografia: nascut a Beirut, fill d'una família de refugiats palestins, actualment viu a Islàndia. Per posar-me en context, llegeixo algunes entrevistes a l'autor perquè va ser un dels participants al festival MOT. També trobo comentaris d'allò més elogiosos i entusiàstics a alguns mitjans (només cal cercar una mica) i tothom en destaca el sentit de l'humor que traspua a través dels relats que conformen aquest llibre (humor negre, humor absurd, humor surrealista,...) i que permet fer més suau les duríssimes situacions que explica per què es parla de la guerra civil libanesa. Així doncs, vaig iniciar la lectura amb grans expectatives.

Vaig acabar el llibre fa tres setmanes i des de llavors la meva perplexitat és absoluta: sóc incapaç de dir si m'ha agradat o no... Hi ha coses que sí i coses que no. Per començar, és un llibre de relats (14 exactament) i com acostuma a passar, alguns m'han agradat i sorprès més que altres. Alguns, directament, no els he entès.

Entre els que més han agradat en destaco Matador, En Juan i l'Ossa, Una cortina i El portafeixos. Cal esmentar, per sorprenent, el contingut taurí dels dos primers, cosa que no esperava trobar.

Entre els que no he entès hi ha el titulat Un cine.

La resta de relats es mouen en aquell terreny poc clar de l'«està bé»; tanmateix alguns tenen elements que els fan destacar (Acudits per a milicians, Galetes o L'aquari).

Tot i això, sempre és d'agrair l'edició de llibres com aquest, que ens permeten acostar-nos a nous autors.