Títol: Azazel
Autor: Youseff Ziedan
Editorial: Turner Libros
Any d'edició: 2014
Si ens acostem al que ens explica aquesta novel·la usant com a referència el món actual, ens podem endur una sorpresa perquè, malgrat que l'acció transcorre entre Egipte i Síria, ens narra uns fets determinants per a la (futura) civilització occidental: la consolidació de l'Església com a part de les institucions de poder.
Ja el pròleg, part de la ficció de la novel·la, ens avisa que el contingut del llibre és la traducció d'uns rotlles escrits en siríac que van ser trobats a les ruïnes d'un monestir cristià, prop d'Alep. L'autor dels rotlles va ser un monjo-metge anomenat Hipa, que ens explica part de la seva vida.
Així sabem que Hipa (nom eclesiàstic que adopta el monjo autor dels rotlles) va néixer a Egipte, va ser criat pel seu oncle i que va iniciar la vida monacal a Ajmin i Nag Hammadi (on curiosament van ser trobats uns textos cristians apòcrifs). Hipa és un personatge inquiet i turmentat i la seva recerca de coneixement el fa arribar a Alexandria amb 20 anys. Allà hi roman tres anys fins que assisteix a l'assassinat d'Hipàtia, a mans dels cristians de la ciutat que tenien com a líder al patriarca Ciril. Aquest fet trasbalsa a Hipa, que va quedar captivat per la saviesa d'Hipàtia en assistir a una de les lliçons que ella impartia, i abandona la ciutat per anar cap a Jerusalem. Durant el camí adopta el nom pel qual el coneixem, com a homenatge a la filòsofa assassinada.
A Jerusalem Hipa coneix a Nestori, amb qui ràpidament empatitza, tant que deixa la ciutat per instal·lar-se al monestir sirià on escriu els rotlles, amb la intenció d'estar més a prop d'Antioquia, ciutat on viu Nestori fins que és nomenat Patriarca de Constantinoble.
Durant tota la seva vida es veu envoltat pels conflictes interns de l'església, amb diferents faccions enfrontades i que alhora combaten als pagans dels territoris on s'estableixen. Hipa coneix bé aquesta violència, no només per ser testimoni de la mort d'Hipàtia, sinó que també la ha viscuda a la seva pròpia família. La novel·la acaba poc després del concili d'Efes on es produeix l'excomunicació de Nestori, quant Hipa té uns quaranta anys, ha escrit i amagat els rotlles i deixa el monestir per a cercar a la Marta, la noia de qui s'ha enamorat.
I qui és l'Azazel del títol? Doncs una mena de veu de la consciència que Hipa identifica amb el diable i que l'impulsa a escriure els rotlles i a fer-ho sense embuts, explicant tots els fets violents a què ha assistit i els pecats que ha comès, per donar-nos una visió més realista dels primers anys del cristianisme.
Una bona novel·la que ens dóna un punt de vista diferent dels primers segles de la nostra era. Alguns dels fets narrats els podem veure a la pel·lícula Agora d'Alejandro Amenábar. Val a dir que l'autor no va poder evitar la polèmica i va ser durament criticat per l'Església Copta (més detalls aquí).
Ja el pròleg, part de la ficció de la novel·la, ens avisa que el contingut del llibre és la traducció d'uns rotlles escrits en siríac que van ser trobats a les ruïnes d'un monestir cristià, prop d'Alep. L'autor dels rotlles va ser un monjo-metge anomenat Hipa, que ens explica part de la seva vida.
Així sabem que Hipa (nom eclesiàstic que adopta el monjo autor dels rotlles) va néixer a Egipte, va ser criat pel seu oncle i que va iniciar la vida monacal a Ajmin i Nag Hammadi (on curiosament van ser trobats uns textos cristians apòcrifs). Hipa és un personatge inquiet i turmentat i la seva recerca de coneixement el fa arribar a Alexandria amb 20 anys. Allà hi roman tres anys fins que assisteix a l'assassinat d'Hipàtia, a mans dels cristians de la ciutat que tenien com a líder al patriarca Ciril. Aquest fet trasbalsa a Hipa, que va quedar captivat per la saviesa d'Hipàtia en assistir a una de les lliçons que ella impartia, i abandona la ciutat per anar cap a Jerusalem. Durant el camí adopta el nom pel qual el coneixem, com a homenatge a la filòsofa assassinada.
A Jerusalem Hipa coneix a Nestori, amb qui ràpidament empatitza, tant que deixa la ciutat per instal·lar-se al monestir sirià on escriu els rotlles, amb la intenció d'estar més a prop d'Antioquia, ciutat on viu Nestori fins que és nomenat Patriarca de Constantinoble.
Durant tota la seva vida es veu envoltat pels conflictes interns de l'església, amb diferents faccions enfrontades i que alhora combaten als pagans dels territoris on s'estableixen. Hipa coneix bé aquesta violència, no només per ser testimoni de la mort d'Hipàtia, sinó que també la ha viscuda a la seva pròpia família. La novel·la acaba poc després del concili d'Efes on es produeix l'excomunicació de Nestori, quant Hipa té uns quaranta anys, ha escrit i amagat els rotlles i deixa el monestir per a cercar a la Marta, la noia de qui s'ha enamorat.
I qui és l'Azazel del títol? Doncs una mena de veu de la consciència que Hipa identifica amb el diable i que l'impulsa a escriure els rotlles i a fer-ho sense embuts, explicant tots els fets violents a què ha assistit i els pecats que ha comès, per donar-nos una visió més realista dels primers anys del cristianisme.
Una bona novel·la que ens dóna un punt de vista diferent dels primers segles de la nostra era. Alguns dels fets narrats els podem veure a la pel·lícula Agora d'Alejandro Amenábar. Val a dir que l'autor no va poder evitar la polèmica i va ser durament criticat per l'Església Copta (més detalls aquí).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada