Els incendis de Damasc, de Zakaria Tàmer

Títol: Els incendis de Damasc

Autor: Zakaria Tàmer

Editorial: Lleonard Muntaner Editor

Any d'edició: 2008

Aquest llibre és un recull de contes i relats de l'escriptor sirià Zakaria Tàmer, considerat com un dels millors autors en llengua àrab. Les 278 pàgines del llibre contenen 30 relats, d'extensió molt variada, des d'una pàgina (L'amor) fins a les quaranta (El beduí).

Molts dels relats tenen lloc a l'imaginari barri d'Al Saadi i alguns d'ells semblen estar relacionats. Val a dir que tots els relats tenen una base realista, però oscil·len entre un "realisme brut", ple de violència i sordidesa, fins a un "realisme màgic", apareixent elements onírics i figuratius que, sovint, m'han desconcertat. A vegades hi ha elements que semblen extrets de "Les mil i una nits". Hi ha uns quants temes recurrents com la pobresa, el classisme, la política, l'honor, la família, la repressió i la violència de tota mena, sobretot la violència cap a les dones.

Com acostuma a passar en aquest tipus de llibres, alguns relats m'han agradat més que d'altres. En destacaria els següents:

- El jardí, el primer relat  del llibre, o com el passeig d'una parella esdevé un malson. Un cop de puny a l'estómac només de començar.

 - La bandera negra i La mort de Cabells Negres, dos relats que són dues cares de la mateixa història, un assassinat per honor.

- El barri de Saadi, de fet són tres històries curtes protagonitzades per uns nens d'aquest barri.

- Visquin les cireres oblidades, en què els habitants d'un poble pobre intenten que un ministre fill de la localitat els ajudi.

-Una dona sola, on una dona recorre a l'ajuda d'un xeic per evitar que el seu marit es casi per segona vegada.

En resum, una molt bona lectura que ens mostra un món dur, violent i masclista. L'única "pega" és la utilització dels elements "fantàstics", que sorprenen i deixen fora de joc, demanant fer un esforç extra durant la lectura.