Les escales de Llevant, d'Amin Maalof

Títol: Les escales de Llevant

Autor: Amin Maalouf

Editorial: Edicions La Campana

Any d'edició: 1996

Tot comença a París quan un jove escriptor - periodista reconeix un senyor gran pel carrer; l'ha vist a una fotografia del llibre d'història que feia servir a l'escola on se l'esmentava com a un heroi de resistència francesa que tornava a casa. Com que el senyor sembla perdut i l'autor vol confirmar les seves sospites, s'hi acosta i comencen a parlar. Les seves sospites són certes, és l'Ossian Ketabdar i està a París perquè té una cita el diumenge vinent. Estem a dimecres i l'Ossian no té res a fer fins al diumenge, així que decideix explicar la seva vida a l'autor, de manera que el llibre són les converses mantingudes des del dijous fins a la matinada del diumenge.

I és que la vida d'Ossian és molt agitada, fins i tot abans de néixer ell, com la història de la zona del món d'on prové. Descendent d'una poderosa nissaga otomana que encara conserva la riquesa i la posició, Ossian neix i creix al Líban, on s'ha traslladat la seva família cercant la pau. Ossian rep una excel·lent educació a base de professors privats i tutors, amb la intenció del pare de formar a un gran líder revolucionari, però la presència de l'àvia, que pateix una malaltia mental, fa que vulgui estudiar medicina. Així que es trasllada a França per estudiar. Un cop a França, esclata la Segona Guerra Mundial i Ossian, amb el nom de guerra de Bakú, fa de missatger i falsificador de la Resistència. És en aquesta època que coneix Clara, una jueva austríaca, que serà el seu gran amor.

En acabar la guerra, la participació d'Ossian a la guerra és elevada fins al nivell de llegenda, cosa que propicia un retorn a casa digne d'un heroi  (moment en què es va fer la foto que recorda el periodista). Un cop a casa, Ossian es retroba amb Clara, que s'ha traslladat a Haifa amb el seu oncle, únic parent que ha sobreviscut a l'Holocaust. Es casen i viuen entre Haifa i Beirut però l'any 1948 se separen involuntàriament. Mentre Ossian és a Beirut acompanyant al seu pare moribund i Clara, embarassada, roman a Haifa, esclata la guerra àrab-israeliana. No hi ha possibilitat de retrobament, un mur invisible d'odi els obliga a separar-se i Ossian, aclaparat, pateix una greu crisi. El seu germà petit aprofita la situació per internar-lo a una residència per a malalts mentals, on roman més de 20 anys, sol i aïllat de la resta de la família i del món.

Com diu Ossian, la guerra el va tancar i la guerra el va alliberar. Aprofitant les primeres escaramusses de la guerra civil libanesa, marxa de la clínica i torna a França, tot sol. És en aquest moment que troba el periodista, mentre espera una cita, la del retrobament amb Clara.

Malgrat que Amin Maalouf és tal vegada l'escriptor libanès més conegut i publicat, aquesta és la primera novel·la que he llegit i m'ha agradat, així que repetiré. La combinació d'elements històrics i la descripció de la complexa societat llevantina s'uneixen perfectament en la trama de la novel·la, que discorre de manera molt fluida per (gairebé) 100 anys d'història de l'Orient Mitjà.

PS: Ossian només esmenta a dos dels seus companys de reclusió, ambdós són coneguts pel seu malnom. Un és en Lobo, anomenat així perquè es va salvar al darrer moment de ser lobotomitzat i l'altre és en Sikkin, que en un atac de bogeria va apunyalar a diverses persones pel carrer, matant a una dona. El toc irònic és que el seu malnom vol dir ganivet en àrab.