Títol: Nacimiento al alba
Autor: Driss Chraibi
Editorial: Anaya
Any d'edició: 1994
D'entrada resulta molt curiosa l'estructura d'aquest llibre que comença amb un epíleg (??) introductori i segueix amb la novel·la, no gaire extensa perquè el llibre té unes 160 pàgines.
A més, l'epíleg passa a l'època contemporània (com a mínim contemporània al moment en què va ser escrit el llibre), el 1985 concretament, mentre que la resta de la narració ens porta al voltant de l'any 711, any de la invasió musulmana a la península Ibèrica.
A la narració principal hi apareixen uns quants personatges històrics, destacant el principal protagonista Tariq Bnu Ziyyad, que comandava l'exèrcit d'àrabs i berbers que van desembarcar a Gibraltar (suposadament) i van iniciar la conquesta del regne visigot. De fet, es pot considerar el llibre com una mena de biografia d'aquest personatge. La novel·la no explica la invasió fil per randa, ens dóna algunes pinzellades no només de la invasió, també de com Tariq va negociar el suport de les tribus amazics, la preparació de la invasió amb ràtzies a les costes andaluses, que tenien la funció de generar un estat de terror i por que facilités la marxa dels exèrcits arribat el moment de la conquesta. Perquè Tariq no vol destruir tot al seu pas, al contrari, vol crear una umma perfecta i necessita els habitants de les terres conquerides per fer-ho, dels qui pensa que esdevindran veritables musulmans.
També veiem un xoc cultural i no és el de cristians i musulmans, és el que es produeix entre àrabs i musulmans i els amazighs que vivien al nord d'Àfrica. Aquest conflicte el representa un altre personatge, Azwaw Ait Yafelman, a qui els altres berbers consideren el Fill de la Terra, un personatge immortal, i que no pot parlar perquè li van tallar la llengua com represalia per liderar una revolta contra els àrabs.
Tariq i Azwaw tenen un vincle que els uneix i aquest vincle apareix uns anys més tard en la figura d'Abdallah ibn Yassin, que protagonitza el darrer capítol del llibre, el vertader epíleg.
Tot això amb una escriptura poètica i molt maca però que en alguns moments fa difícil entendre que passa. El que sí que queda molt clar és la gran importància de l'aigua pels pobles del desert, com queda palès a molts moments del llibre.
A més, l'epíleg passa a l'època contemporània (com a mínim contemporània al moment en què va ser escrit el llibre), el 1985 concretament, mentre que la resta de la narració ens porta al voltant de l'any 711, any de la invasió musulmana a la península Ibèrica.
A la narració principal hi apareixen uns quants personatges històrics, destacant el principal protagonista Tariq Bnu Ziyyad, que comandava l'exèrcit d'àrabs i berbers que van desembarcar a Gibraltar (suposadament) i van iniciar la conquesta del regne visigot. De fet, es pot considerar el llibre com una mena de biografia d'aquest personatge. La novel·la no explica la invasió fil per randa, ens dóna algunes pinzellades no només de la invasió, també de com Tariq va negociar el suport de les tribus amazics, la preparació de la invasió amb ràtzies a les costes andaluses, que tenien la funció de generar un estat de terror i por que facilités la marxa dels exèrcits arribat el moment de la conquesta. Perquè Tariq no vol destruir tot al seu pas, al contrari, vol crear una umma perfecta i necessita els habitants de les terres conquerides per fer-ho, dels qui pensa que esdevindran veritables musulmans.
També veiem un xoc cultural i no és el de cristians i musulmans, és el que es produeix entre àrabs i musulmans i els amazighs que vivien al nord d'Àfrica. Aquest conflicte el representa un altre personatge, Azwaw Ait Yafelman, a qui els altres berbers consideren el Fill de la Terra, un personatge immortal, i que no pot parlar perquè li van tallar la llengua com represalia per liderar una revolta contra els àrabs.
Tariq i Azwaw tenen un vincle que els uneix i aquest vincle apareix uns anys més tard en la figura d'Abdallah ibn Yassin, que protagonitza el darrer capítol del llibre, el vertader epíleg.
Tot això amb una escriptura poètica i molt maca però que en alguns moments fa difícil entendre que passa. El que sí que queda molt clar és la gran importància de l'aigua pels pobles del desert, com queda palès a molts moments del llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada